Catalunya: El procés pren velocitat cap a no se sap on. Llegeixo a la primera pàgina d'un important diari un titular alarmant a quatre columnes: Els separatistes es fan amb el ple control de la policia. Interpretat literalment, el titular es correspondria amb l'inici d'un cop d'estat o, pitjor encara, amb els primers passos d'una guerra civil. Una situació dramàtica en què els separatistes, després de fer-se, ràpidament i per sorpresa, amb el ple control de la policia, intentarien fer el mateix amb la majoria de les unitats militars, els mitjans de comunicació i qualsevol altra centre de poder, inclòs l'assalt al Parlament i a la seu del Govern. Almenys això és el que recomana el manual del perfecte colpista.

Després, llegeixo els sumaris i el text de la informació en pàgines interiors i l'alarma decau. Els separatistes són el Govern català i la policia en controlar el cos dels Mossos d'Esquadra. El Govern de Barcelona, la font principal de legitimitat del qual és la Constitució espanyola de 1978 i el vigent Estatut d'Autonomia, pretén fer un referèndum sobre la independència de Catalunya obviant la prohibició que aquesta mateixa legislació li imposa. El Govern de Madrid lògicament li adverteix que s'oposarà a aquesta previsió, i en cas de portar-la endavant, utilitzaria tots els mitjans que la llei li permet. Entre ells, les àmplies i inconcretes facultats de l'article 155 de la Constitució, les lleis que regulen l'ordre públic, i fins al comandament dels Mossos d'Esquadra que passarien a dependre del govern de l'Estat. Uns Mossos, per cert, que a través dels seus representants sindicals han fet saber que pretenen estar al marge de la tensió política entre un govern i l'altre, i que, en tot cas, es limitaran a complir amb el que marca la legislació vigent.

Posades així les coses, sembla evident que els Mossos (15.000 agents) i les Policies Municipals (10.600 agents) són l'única força disponible per garantir l'ordre quan es convoqui un referèndum que el Govern de Madrid ha declarat il·legal. I endevinar si aquests agents obeiran el govern de Barcelona i els alcaldes separatistes o defensaran la legalitat és el moll de l'os de la qüestió. Conscient d'això, el president de la Generalitat ha cessat els consellers menys resolts a donar el cop d'estat (com es diu a les tertúlies de Madrid) i els ha substituït per altres que aparenten estar decidits a córrer el risc d'incórrer en delicte, entre ells el d'Interior, que és el responsable de donar ordres a la policia autonòmica. Fins ara, tot el Procés s'ha desenvolupat com un joc subtil de simulacions i ocultacions entre el Govern de Barcelona i el de Madrid, però estem arribant al punt en què els independentistes es veuran obligats a violar la llei si volen portar endavant les seves pretensions. I aquest pas, molt perillós, només pot donar-se amb ampli suport ciutadà al carrer, desbordaments passionals i teatralització del victimisme. Oriol Junqueras, l'home fort del Govern, s'ha preguntat, per exemple: «Què volen dir? Que vindran uns senyors a casa meva, agafaran els meus fills i els fotran al carrer?».