Recordo quan era petita i anava a Sarrià a veure l'àvia. La pudor de la fàbrica Torras que impregnava tot l'ambient em sorprenia i em repugnava, no entenia com la gent hi podia conviure de forma permanent. Però ho feien. Llavors ja hi havia veïns que es queixaven, però d'altres hi estaven acostumats, resignats, perquè era una font de riquesa per al poble, ja que hi treballaven més de 130 persones.
El tancament de la Torras va suposar tot un trauma per a Sarrià. Per això, la reobertura per la fàbrica per part d'Hinojosa es va convertir en una molt bona notícia. Però, igual que l'antiga Torras, ha comportat sorolls i pudors. I els veïns, ara, ja no es resignen. Ja no hi ha tantes famílies que depenguin econòmicament de la fàbrica, de manera que les queixes s'han fet sentir cada cop més fort. Hinojosa mostra voluntat de mitigar els problemes, però diu que necessita temps i recorda que, en tot cas, viure al costat d'una fàbrica mai serà com estar al mig del camp. L'Ajuntament, que inicialment mostrava confiança en l'empresa, ha endurit el seu to davant la pressió dels veïns: Hinojosa aporta riquesa al poble, però ha de complir les normatives. El consistori, però, necessitarà molta mà esquerra per compatibilitzar el benestar veïnal amb el bon funcionament d'una indústria vital per al municipi.
