Deixem-ho als professionals!
Xavier Serra Besalú girona
La diferència entre els qui s´ocupen professionalment de resoldre el problemes, i els «dilettanti» o «amateurs» és que els primers sí que ajuden. Amb la bona voluntat i les il·lusions no n´hi ha prou. En relació amb els atemptats de dijous a Catalunya, tothom té dret a difondre a les xarxes socials el que li peti, i a interessar-se pels seus amics o ser arrossegat per una desbocada curiositat.
Ara bé, els qui curen són metges, els qui ensenyen, docents; els qui controlen incendis, bombers...; i qui persegueix els dolents, policies.
I els qui analitzen les informacions? Quins són els «professionals»? Ara, al s. XXI, són -encara! -periodistes. Ells i elles tenen el know how, contrasten els fets, ho redacten amb bona tècnica i segueixen -encara que no tots- un codi deontològic. Els qui aprofiten per fotre-se´n dels Mossos, o per voler tenir clics, són uns «mercenaris de la informació», uns mals professionals.
Per aquesta raó, sé que existeix Internet, però segueixo @mossos, @govern i @krls: em són fiables, i també els mitjans professionals, com @DiarideGirona, entre d´altres.
Ripoll, tocat però no enfonsat
anna planas angelats ripoll
Ara sí. Han abatut en Younes, l´últim terrorista que quedava fugit, màxim perpetrador del terror. La cèl·lula que ha tingut el país commogut queda desarticulada. Una cèl·lula liderada per una / unes ments perverses i maquiavèl·liques capaces de captar i possiblement adoctrinar uns éssers amb tota seguretat massa dèbils i immadurs, fàcilment manipulables.
Què se us va prometre, Said (ulls penetrants, desconfiats, posat seriós, sempre expectant), Moussa (cul inquiet, xerramec, de veu estrident, caràcter infantil) per arribar a formar part d´un acte tan inhumà contra tanta gent innocent? Com se us ha tractat a Ripoll, a Catalunya, per pagar-nos-ho amb aquesta moneda tan macabra?.
Preguntes i més preguntes sense resposta que passen pel cap incansablement i que han fet, fan encara, vessar tantes llàgrimes de ràbia, pena, impotència, ...què sé jo! Que difícil que és trobar un adjectiu per descriure el sentiment que desperta en molts de nosaltres una situació com aquesta!
Serà la mort d´en Younes el principi del final de l´estat de xoc i commoció en què Ripoll es veu immers des de fa sis dies? O haurà estat un cop tan fort que hi deixarà una llaga oberta per molt de temps? Moussa, Said, Omar, Houssa, Younes, Moha... podrà l´institut que us ha vist créixer, els vostres companys, professors, personal del centre que us hem conegut, començar el nou curs amb ganes i força suficient per superar aquest sotrac?
Sí! I tant que podrà! I tant que podrem! Des del més profund convenciment, demostrarem ser una capital madura i unida, on l´odi irracional i corromput no hi tindrà mai més cabuda, vingui d´on vingui, i neixi d´on neixi.
Ripoll, tocat però no enfonsat!
