D'entrada cal dir que la DO Cava és la pitjor del món del món del vi. No hi ha precedents que una denominació d'aquest tipus abraci tot un estat -més aviat sempre se circumscriuen a zones específiques com el Champagne, la Blanqueta de Llimós (Blanquette de Limoux) o l'Asti Spumante. Àrees geogràfiques molt grans solen ser indici de poca qualitat o de vins inferiors. A part que aquesta DO, impulsada pels grans cavistes -d'acreditada trajectòria espanyolista- ha actuat com una bomba de rellotgeria que fins i tot s'ha tornat contra ells; ara el cava és també d'Andalusia, de València, de La Rioja -allà on, precisament, s'ha traslladat Codorniu-, de Galícia... Només els catalans i els espanyols poc informats es creuen que és una marca de Catalunya. I, per postres, les grans marques -sobretot Freixenet- elaboren pixats de gat amb raïm procedent d'Espanya. Ara aquesta marca és molt aplaudida per la caverna espanyola. El president de l'empresa, Josep Lluís Bonet, deu saber que la cultura del vi a Catalunya, que ha augmentat moltíssim, va en detriment del seu producte, que és francament millorable, ja que els catalans són cada cop més entesos i conscients i comencen a trobar ordinari aparèixer en una celebració amb una ampolla de Freixenet sota el braç en comptes de fer-ho amb una marca de qualitat. Desenes de caves artesanes o no tant ho fan molt millor que els del cava del noi de l'ampolla sota el braç. I del que no s'adona l'infeliç és que amb el seu ranci espanyolisme els espanyols, com queda demostrat a bastament -encara que el PP de Catalunya el regali a les seves paneres, motiu suficients per no beure ni una gota d'aquest cava..., ja que ens podria enverinar-, no li agrairan pas prou la traïció, i el seguiran boicotejant per ser un « cava catalán». Fixeu-vos que l'espanyolista de l'any, Josep Borrell, va parlar del boicot espanyol al cava, que no sabem si era un acte d'hipocresia o un desconeixement profund del tarannà espanyol. Un prestigiós enòleg de Madrid, a més, ha escrit que el boicot també s'estén als vins tranquils, i aquet boicot va començar abans del procés. El vicepresident de la CEOE i president de Cepime i Confemetal, Antonio Garamendi, ha apel·lat al « seni» (ens faran avorrir aquesta paraula!) per no fer boicot als productes catalans perquè seria una «mala notícia» no només per a Catalunya, sinó també per a Espanya.

Doncs em sap greu, senyors de la CEOE: aquesta «mala notícia» fa temps que ja és un fet, perquè Espanya, per definició, és catalanofòbica. De fet, el president de Freixenet i de la Cambra de Comerç d'Espanya, Josep Lluís Bonet, ha reconegut, en declaracions a la Cadena COPE, que ja s'estan produint «reaccions» que perjudiquen les vendes del cava i de vins catalans. Li ha semblat un gest divertit (sic) que Josep Borrell advoqués a la mani espanyolista i feixista de Barcelona per brindar amb cava català.

Afortunadament, estan emergint nous projectes que pretenen fer un escumós de qualitat -paraula que, internacionalment, defineix, sense cap connotació negativa, com hi ha algú, aquí, que creu, el xampany francès, el cava, l'escumós de Xile, Itàlia o Crimea. A Catalunya ja n'hi ha, i axí, a més, poden tenir la llibertat de fer servir també raïm negre, que la DO Cava prohibeix. O bé promouen caves de la terra, com el de cellers Sumarroca per la Platafoma de la Llengua o el dels cellers Joan Sardà per a ANC (Cava 1714). O, simplement, potencien l'excel·lència del producte, com s'escau amb els cavistes que elaboren el «Clàssic Penedès», denominació integrada per catorze elaboradors d'escumosos del Penedès s'han emparat dins la Denominació d'Origen Penedès per comercialitzar un producte innovador i d'alta qualitat.

I un apunt final: res de fer cap boicot a cap bon producte espanyol. Els catalans som d'una altra mena.