Des de l´any 1990, un 5,5% de l´IRPF dels alemanys que viuen en la que era l´Alemanya lliure (abans RFA) van destinats a subvencionar els pressupostos dels estats de l´antiga Alemanya comunista (antiga RDA). Una de les raons per les quals el partit liberal alemany ha trencat els intents de formació de Govern amb la CDU d´Angela Merkel i els Verds, es deu al fet que volia eliminar aquest impost. Diuen que ja han passat molts anys. De fet, vint-i-set. La CDU i els Verds s´hi oposaven en considerar que les diferències entre estats encara són molt altes. Com es veu, el debat de fins on pot arribar la solidaritat entre territoris afecta tot arreu. Afecta no tant el model d´Estat com les desigualtats que existeixen dins de l´Estat. Els moviments secessionistes del nord d´Itàlia -un país de caire centralista- i el que ha sorgit en els últims anys en el nord-est d´Espanya, posen molts dels seus arguments en el fet d´haver acabat farts d´estar finançant d´altres regions. S´han manipulat moltes dades en nom de les balances fiscals. Buscar els equilibris financers és clau. S´han de posar normes clares i límits. Reduint a l´absurd, podria passar que el barri més ric de Girona se sentís mal finançat respecte d´altres barris més necessitats. La pregunta és si s´ha d´invertir realment en un territori el que aquest territori paga en impostos? Com es defineix territori, per cert? Alguns encara creiem en la descentralització fiscal, com passa a Estats Units, que fa possible la competència fiscal entre estats i, fins i tot, municipis, per aconseguir inversions i crear riquesa. Això passa, és clar, en llocs on no existeix una passió desmesurada per les identitas locals i l´ADN, on la mobilitat geográfica està a l´ordre del dia. Tant de bo tornin els debats racionals.
