La Junta Electoral s'ha convertit en una de les grans protagonistes d'una campanya electoral tan disputada com enrarida, ja que ella sola està generant tants o més titulars que els mateixos partits. Venim d'una judicialització de la política per caure en una judicialització de la campanya. Entenc que calgui una Junta Electoral que faci d'àrbitre i garanteixi la neutralitat de la campanya, però en alguns dels darrers casos està extralimitant-se. Perquè una cosa és garantir que els mitjans públics siguin plurals i reflecteixin totes les sensibilitats polítiques, i l'altra és dir als professionals que hi treballen quines expressions poden o no fer servir. Perquè una cosa és fer treure d'un ajuntament una pancarta a favor dels presos polítics -fet que em sembla discutible, però que podria arribar a entendre per preservar la neutralitat de la institució- i l'altra és intentar prohibir llaços, decoracions i fins i tot il·luminacions nadalenques de color groc. Tot i que en aquest cas s'ha produït l'anomenat «efecte Streisand» i ara hi ha més groc que mai als carrers, ja que no hi ha res que desperti més ganes d'expressar-se que una prohibició explícita. Estaria bé que la Junta Electoral deixés d'intentar tutoritzar la ciutadania, que ja és prou grandeta, i es dediqués a vetllar més per la llibertat d'expressió.
