El cantant Justin Timberlake va descobrir el mugró d'Amèrica fa 14 anys. Va resultar ser un dels dos que posseeix Janet Jackson. Janet va fer aquesta aposta escènica per posar la cirereta al pastís de la lliga del futbol americà i va ser una ensopegada de la qual no ha aixecat carrera.
La societat nord-americana es relaciona malament amb els mugrons. La gran companyia Facebook censura aquesta petita protuberància aureolada per l'arèola. El seu exèrcit informàtic ha censurat imatges tan descontextualitzades de la libido com la foto d'una mamografia a Le Monde. Francesos havien de ser! va pensar, una altra vegada, el puritanisme nord-americà.
Els crescuts en el franquisme donem al mugró una importància informativa. En aquell règim, les revistes ensenyaven la part alta del pit en escots i la part baixa dels pits en arromangaments però ocultaven la dada del mugró, aquesta solució elegant per a les seves diferents funcions (la principal és la nutrícia en ser els humans mamífers, en general de nadons).
La idea que un enginyer hagi creat, per encàrrec del magnat Mark Zuckerberg, un algoritme mugroner, és un malson de científic boig. Implica elaborar un conjunt prescrit d'instruccions ben definides, ordenades i finites per a, mitjançant passos successius que no generin dubtes, detectar en les fotografies l'epicentre mamari. És la informàtica al servei d'una perversió ideològica i sexual expressada en «No vull mugrons a les meves pàgines!».
Com a veí d'Internet, Facebook presumeix de desplegar el món en un clic però no de replegar-lo amb el mateix esforç. El mateix gest permet veure o no veure a voluntat.
¡Normalitat per als mugrons! Normalitat, més que per donar-li visibilitat al mugró perquè perdi invisibilitat.
