El diumenge 28 de gener vaig assistir a l´itinerari urbà «Cassà sota les bombes» que volia recordar el bombardeig que va patir la vila el diumenge 29 de gener de 1939, és a dir, 79 anys abans. Érem al voltant d´unes cent persones reunides, a les 12 del migdia, a la plaça Petita, on començava el recorregut d´una mica més de dos quilòmetres pels diversos carrers que van ser bombardejats per l´aviació franquista.
El darrer diumenge del mes de gener de 1939 va ser un diumenge tràgic a Cassà de la Selva. Al migdia, a l´hora de dinar, cinc bombarders italians de l´aviació legionària Savoia SM79 van llançar cinquanta bombes de cent quilos que van sembrar la mort entre la població civil i la destrucció d´una cinquantena d´edificis. Al migdia, a l´hora de dinar. Al migdia d´un diumenge que havia de ser tan plàcid com altres diumenges. Van morir set dones i un home. Tenien entre 14 i 58 anys. A Cassà de la Selva, la vida es va deturar al migdia d´aquell 29 de gener de 1939 per donar pas a l´horror de la desfeta i a la mort dels innocents. Al cap de poc temps van morir dos nens -dos innocents més- mentre manipulaven unes bombes que havien caigut als afores del poble, actualment molt a prop d´on visc, i que no havien esclatat aquell diumenge fatídic i devastador.
Mentre caminàvem pels carrers i escoltàvem les explicacions, anàvem trobant les setze plaques commemoratives amb el gravat d´una bomba en els llocs on havien caigut, així com els edificis que havien estat derruïts i que ja fa anys es van reconstruir, i d´altres on encara es podien observar els senyals que hi va deixar la metralla. El recorregut va finalitzar on havia començat: a la plaça Petita, on es troba la placa explicativa de l´itinerari, en la qual es va portar a terme un acte de reparació a les víctimes, amb els seus familiars presents, que va culminar amb un minut de silenci. En aquests moments, memòria i emoció sempre van plegades.
Memòria històrica i dignitat. Dignificació d´uns espais molt nostres, arreu del país. La memòria històrica contra l´oblit. Cal recordar, com ja s´ha escrit, que al llarg de tota la guerra civil, Catalunya va viure un setge aeri permanent en què, per primera vegada a la història, s´atacava la rereguarda per destruir les indústries de guerra i per terroritzar la població civil.
Cal preservar la memòria històrica entre tots aquells que ens sentim hereus dels vençuts en una guerra civil amb una llarga ombra de violència. Abans, durant i després de la guerra. Cal preservar-la perquè al llarg de tants anys passats no s´ha preservat sobre els tres eixos que calia fer-ho: veritat, justícia i reparació. Per això és del tot necessari i lloable que els actes com el realitzat a Cassà de la Selva s´estenguin i es multipliquin com ja està succeint. Han passat 79 anys.
Veritat. Justícia. Reparació.
