Cartes

Jesús Domingo Martínez girona

L´estat actual de la nutrició mundial està molt lluny de ser satisfactori. Segons l´Organització per a l´Alimentació i l´Agricultura de les Nacions Unides, 795 milions de persones passen fam; és a dir, no tenen accés al menjar suficient per satisfer els requisits mínims diaris de calories. Ateses les dificultats per determinar aquesta xifra amb exactitud, unit al fet que no inclou els que cobreixen la mitjana mínima anual de calories, però no ho aconsegueixen en determinats moments, aquesta xifra podria ascendir a uns 1.000 milions. Més difícil encara resulta estimar la xifra de persones que no consumeix els nutrients suficients, però és probable que es trobi entre els 2.000 i 3.000 milions. Les deficiències de ferro, vitamina A, iode i zinc són les més prevalents. Paradoxalment, almenys 2.000 milions de persones ingereixen calories en excés, moltes de les quals presenten també deficiències nutricionals. Per malnutrició se sol entendre alimentació escassa, però en realitat vol dir alimentació de mala qualitat, sigui per altres o per faltar.

La República Catalana serà social, sostenible

i ferroviària

o no serà

josep M. loste i romero portbou

El que no hem de fer és criticar-nos entre nosaltres. A mi no m´agraden aquestes discusions. Ja sabem que el govern i la superestructura espanyolista -amb l´ajuda dels corruptes de la Comissió Europea de Juncker- no tenen manies ni escrúpols per elaborar sofisticats «paranys» contra Catalunya. Cal convèncer més gent. Molta més gent anònima del carrer. Si no arribem, com a mínim, al 55 % la cosa s´allargarà. La República Catalana serà social, inclusiva, sostenible i ferroviària o no serà. A més, és urgent començar a reconstruir la diplomàcia catalana: és bàsica, és indispensable. Cal cohesió política i social per damunt de tot. Hem de pensar, amb sentit comú, que la República catalana ha de significar poder viure amb molta més qualitat de vida.

Crònica d´una mort anunciada

ÀNGELA FERRER I MATÓ girona

És el títol d´una famosa obra de Gabriel García Márquez i em sembla molt apropiat per les vivències actuals a la nostra Terra, que plora per indefensió i ràbia. Quan es va decidir nomenar president de la Generalitat el senyor Turull ja va començar la narració, trista i amb un final jo diria que conegut. Només calia veure la cara del nominat per començar a sospitar que ja preveia el final. Ara bé, el que potser no sospitàrem, ni ell ni cap català de cor, és que la ràbia del Govern Central representada pel senyor? Llarena i companyia seria tan i tan fòbica com per engarjolar a tort i a dret persones que han comès tan sols el delicte de voler que Catalunya pogués tenir un Govern d´acord amb els desitjos dels catalans que votaren el 21 de desembre, un govern eficaç que a més hauria respectat els que no pensen com ells, només mancaria, d´això se´n diu Ddemocràcia. Però -ai las!- la fúria d´un Govern que no respecta haver perdut a les urnes i que vol trepitjar i humiliar com més millor la nostra Terra ha enviat a la presó tota una sèrie de gent que no han comès cap més delicte que ser massa innocents tot creient que tenien com a oponent gent com ells, amb un cor generós i capaç de dialogar i viure tots plegats amb pau i concòrdia. A més a més es veu dia sí i altre també com persones que han defraudat quantitats ingents de diners, que han estat corruptes fins a les celles, es passegen tan tranquils i fins i tot poden ocupar llocs importants dins aquest Estat que no té ni un pam de net en cap sentit. No cal dir noms, ens els sabem de memòria. Sí, ha mort la democràcia, la justícia i ha triomfat la mentida, la ràbia i l´odi. Com ens explica la mitologia només resta l´esperança, que és l´últim que es perd, esperança que al final el bé ha, per justícia, de véncer el mal.