Cada dia surt en tots els canals de TV russa. Encarnant tots els arquetips, el president Putin pot passar de presumpte mafiós a home d'estat, conqueridor, motard, creient, emperador, nou tsar... I els dirigents del Kremlin, per seduir els diferents ciutadans occidentals també difonen aquestes imatges a través de Russia Today i de les diferents xarxes socials. Amb aquestes campanyes pretenen seduir tant nacionalistes de dretes com d'extrema esquerra, contra l'hegemonia americana dels neoconservadors.
El retorn a la religió i la crítica als homosexuals són dos punts cabdals. El principal director de les relacions públiques del Kremlin, Vladislav Surkov, és l'ideoleg a l'ombra i el creador de falsos partits opositors que tenen la pretensió de donar al règim una aparença democràtica. Un altre element clau del sistema va ser l'empresari Boris Berezovski, creador de la primera TV de masses alienades (ORT). Involucrat en diversos escàndols, va caure en desgràcia, es va arruïnar i va acabar penjant-se a Londres. Rússia és dels països on hi ha més suïcidis, assassinats... produïts per l'estrès i l'ambició per poder fer-se ric a qualsevol preu. Hi ha uns cànons ben marcats, a la Rússia de Putin per als que ambicionen poder i riqueses. D'entrada oblidar-te dels principis i de la moral i si ets dona jove i bella, la prostitució és la senda més fàcil que et mostra el sistema per accedir a l'èxit. Els altres, com a tot arreu, callar, obeir, no protestar, acatar i mirar la TV.
Des de gener de l'any passat, 2017, un dels temes essencials de les nostres múltiples lectures ha estat estudiar els èxits, i els fracassos de la revolució d'octubre de 1917, naturalment, des d'una òptica crítica i autocrítica socialista d'un marxista heterodox i llibertari. No amagarem el fet que alhora volem contestar a tot un seguit d'amics o saludats que em retreuen el fet que gairebé no he parlat de tota l'èpica del procés, del dret a decidir o del referèndum per a la república catalana. Doncs no he entrat en el tema perquè, com ja he escrit altres vegades, no som nacionalistes, ni independentistes i som abans socialistes, federalistes, internacionalistes que republicans i catalanistes o gironistes, som ciutadans del món. És allò que cantaven els vells anarquistes, que la nostra nació és la terra i la nostra pàtria l'univers. Per això passem de les picabaralles entre catalaneros i espanyolistes.
I seguim aquest article sobre «La nova Rússia» de Putin, de Peter Pomerantsev, la tarda del dia de reflexió de les eleccions catalanes. Hem trobat més fascinant endinsar-nos en el rerefons historicopolític de la revolució dels bolxevics i dels soviets populars, la contrarevolució stalinista, la guerra freda i les guerres de Corea i Indoxina, el Vietnam i les revolucions cubana i xinesa.
La desaparició del capitalisme d'estat, burocràtic estalinista, de l'antiga URSS, països de l'Est, per la pressió economico-militar dels països occidentals capitalistes feu fracassar la revolució socialista internacional permanent que defensava Trotsky. Tot i els reformistes Khrusxov i Gorvatxov. La destrucció de l'URSS induïda per la pressió destructiva del model capitalista neoliberal, ha fet que a la nova Rússia apareguin dirigents tan innobles com corruptes i neoautoritaris com Ieltsin i sobretot, el més maquiavèl·lic, indecent i cínic Vladimir Putin, exagent del KGB. La sensacional lectura de La Nova Rússia subtitula fins i tot la dictadura, que es converteix en un veritable reality show. I com a tots els països dirigits per neodèspotes, cínics i autoritaris com Trump, Erdongan, Putin, Rajoy... amb menys mitjans, Puigdemont, també procura, des de l'exili, fer servir els mitjans audiovisuals i les noves tecnologies que té al seu abast per difondre el seu missatge i promoure el seu ideari independentista.
Repetim, l'arma oficial per manipular els països i poblacions és la TV, el nou opi dels pobles. La TV estimula el consumisme permanent, el desig de tenir millors cotxes, electrodomèstics, roba, pentinats...
La nova Rússia de Putin desperta els més baixos instints, després de la llarga quaresma soviètica de l'escassedat de productes. En el sistema anterior tot anava invertit en la cursa d'armanents, i de l'espai. Cal dir-ho, també se n'anaven molts calers ajudant molts països del tercer món, més perquè es desenvolupessin perquè fessin les seves revolucions antiburgeses i antiimperialistes.
Putin ha tornat Rússia al neoliberalisme, a una democràcia poc homologable i sobretot al capitalisme més salvatge dels oligarques, nous propietaris de les antigues grans empreses públiques i a les màfies de lladregots criminals en tots els sectors dels negocis. Has de pagar suborns a tota una cadena de buròcrates, funcionaris i policies corruptes, o dels grups mafiosos. I no oblidem que aquest sistema de corrupció, a l'estil occidental, es reprodueix a tots els nivells de la societat fins arribar al mateix Kremlin, rituals de suborns i adequació servil que no dubta a utilitzar violència a l'atzar. Cal denunciar, diu Pomerantsev, que cada any surten de Rússia cap a l'estranger capitals per valor d'uns trenta mil milions de lliures.
Un altre dels grans temes polítics dirigits des del Kremlin, és el foment de la mística religiosa del poble rus, on bandes de sicaris de l'extrema dreta nacionalista bramen: «Germans, no us preocupeu, nosaltres netejarem els carrers de tota la púrria de gais, musulmans i tot tipus d'immigrants que volen usurpar-vos les vostres feines. Si fem això, tornarà la gran Rússia imperial».
I com a tot arreu, tornen a dominar els sectors religiosos més obscurantistes i reaccionaris, alguns d'aquests viuen en comunes a Sibèria promocionades per les televisions estatals. El tòpic esotèric de la nova consciència espiritual i universal, allò de la nova era que predicaven hippies cansats del materialisme occidental ha retornat a Rússia, en un país on hi ha el cementiri i el fracàs de totes les ideologies, que és el que defensen les grans corporacions i màfies del postcapitalisme mundial.
La Rússia de Putin és el nou laboratori de les idees més reaccionàries de les noves elits capitalistes. Rússia continua sent el darrer baluard de la cristiandat ortodoxa enfront d'una Europa corrupta i plena d'heretges catòlics i il·lustrats socialistes... i el vell Moscou amb el nou Vladimir Putin serà la tercera i darrera Roma. La gran literatura i pensament russos, desborden messianisme. Els hereois de Dostoyevski presenten el poble rus com l'únic poble portador de Déu, i suggereixen que la segona vinguda del creador a la terra tindrà lloc a Rússia.
Fins i tot el comunisme internacional va ser el messianisme més ambiciós, passant a la geopolítica revolucionària. Per això, el fracàs d'aquestes idees místico-político-religioses ha deixat les classes populars russes tan buides i sense ideals. Els materials consumistes del capitalisme euroamericà intenten omplir el buit metafísic existencial dels russos amb nacionalisme imperial-religiós i programes de TV. Alhora que es parla del messies, el dimoni i el mal són els que dominen en un país de corruptes, assassins, màfies, dirigit per homes durs, cínics i astuts com Vladimir Putin que només asiren a la riquesa i a controlar el poder.
I com a tot arreu, els elements més crítics i racionals que es poden sentir sls mitjans són arraconats o directament expulsats de les televisions. Cal crear relat, fantasies neomedievals on els senyors són poderosos i el poble manipulat a través del clero i les supersticions religioso-esotèrico-místiques.
I com a exemple final del cinisme de totes les corruptes elits que ens governen en el món actual, tenim els dos principals líders que governen el món, Putin i Trump.
Paradoxalment, però, com més patriotes es tornen les elits russes, com més himnes canten a l'ortodoxia, l'autocràcia i el tsarisme i com més estigmatitzen occident, més envien els seus fills a estudiar a Anglaterra.
