El 55% dels jubilats gironins cobren menys de 735 euros al mes. Es tracta del salari mínim interprofessional. El mínim que pot guanyar un professional. Però a la gent gran, juntament amb els nens, la seva edat els impedeix guanyar-se la vida, i depenen de l'ajuda de tercers per viure amb dignitat.
En el cas de la gent més gran, a més, han de suportar importants despeses addicionals derivades del seu estat físic, com tractaments mèdics o altres d'associades al seu estat de salut. Entre les dones, el percentatge es dispara fins al 73,1%.
Més de 18.000 pensionistes de Girona (s'inclouen les d'incapacitat, permanent, jubilació, viduïtat, orfandat i a favor de familiar) cobren, amb dades del mes de gener passat, per sota dels 350 euros mensuals, segons les estadístiques oficials de la Seguretat Social. En aquest grup de pensions mínimes es troben més de 7.000 persones amb prestacions inferiors a 250 euros. És l'estadística d'un drama.
Cal tenir en compte que els pensionistes substitueixen la xarxa de l'Estat de Benestar dels fills, quan les institucions fallen. Segons l'INE, en una de cada tres llars catalanes és la pensió de l'avi el principal ingrés de la unitat familiar. Fem números.
El 2016 l'enquesta de pressupostos familiars calculava que les llars catalanes on hi havia una persona aturada gastava una mitjana de 26.600 euros anuals. Les pensions certifiquen que hi ha un terç de les famílies gironines -és a dir tres o quatre persones que inclouen avis i nens- que han de viure amb 175 euros mensuals menys que en altres llars, amb aturats i que ja passen penúries.
I aquesta és la prova estadística que hem acabat per normalitzar la misèria dels pensionistes.
