Per circumstàncies molt diferents, fa molts dies que parlo d´amistat. Per una banda, perquè he escrit un llibre que, rere la seva aparença d´apocalipsi esbojarrat, vol ser un retrat de l´amistat duradora en temps de simulacres. Per l´altra, perquè m´he retrobat amb una persona que, per més anys que passin, per més distàncies que hi posem, tenim el do de comunicar-nos sense filtres.
L´amistat és un concepte que aprens a valorar de ben petit, i en moltes etapes de la teva vida és fins i tot el teu principal refugi emocional. És un terme que entronitzes com a part indissoluble de la teva identitat, perquè el donar i el rebre sovint s´hi equilibren amb una harmonia extraordinària. En alguns passatges vitals ets més capaç de recordar quins amics tenies que no què vas fer; saps qui t´acompanyava en el viatge, per més que el destí fos incert. Amigues i amics donen sentit a decisions discutibles, a derives sentimentals, a febleses inesperades. Són el dispensador i receptor més gran de rialles mai inventat, i també la perfecta balança de les teves imperfeccions.
Però si t´hi pares a pensar, és molt més sòlid el concepte mateix de l´amistat que no els seus protagonistes, que al final són permeables al teu context físic i emocional. Per aquest motiu, acabes prenent consciència que l´amistat és, en essència, un desafiament al pas del temps. Sí, són les relacions conjunturals que t´ajuden a mirar de cara la teva pròpia evolució, però per damunt de tot són aquelles persones que apuntalen totes les versions possibles de tu mateix.
Sona a tòpic, però allò dels amics pocs però bons, és una veritat com un temple. No perquè sigui una ciència exacta, sinó perquè al capdavall són pocs, i sempre bons, aquells que estan disposats a trencar amb tu la lògica de l´espai i el temps. Una bona amiga o un bon amic és aquella o aquell que accepta el que ets però també boicoteja el que no hauries de ser, i al mateix temps aconsegueix que sigui recíproc. Són aquells a qui dius el que penses i no el que creus que volen sentir, i et corresponen amb la mateixa sinceritat sense demanar res a canvi. La vertadera amistat és la que torpedina els condicionants, les distàncies, les megalomanies. És una llavor que mai no deixa de germinar, perquè al capdavall resisteix totes les estacions. Per això, quan els mires als ulls, el que hi veus és tan familiar com complicat: a tu.
