05 de maig de 2018
05.05.2018

Cartes

05.05.2018 | 01:06

Dia del treballador
Françoise Thésin figueres
Avui, dia del treballador, el meu fill ha estat a punt de perdre la seva precària feina. Comença el seu torn de cambrer a les 10. Es presenta a l´estació d´autobusos de Figueres a les 9. L´autobus espera, buit. Li demana un bitllet cap a Viladamat al conductor, però només té 50 euros. Seguint el reglament, que diu que el passatger té el deure de no obligar a donar canvi d´un bitllet de més de 20 euros, el conductor s´hi ne­ga. Taquilla: tancada. Comerços: tancats. Estació de trens: només poden donar can­vi si compres un bitllet. El meu fill torna cap a l´autobús i li explica al conductor que no por arribar tard, sense èxit. L´error és seu. El reglament és el reglament. L´autobus se´n va. El meu fill em truca i, per sort, el puc portar i arriba a temps.
Vull expressar la meva ad­mi­ració per aquest conductor que ha seguit el reglament al peu de la lletra, quan cada dia ens sorprenen –o no– tants casos de cor­rupció, prevaricació i fraus diversos... La seva honestedat, que ha estat a punt de costar al meu fill la seva feina, és realment lloable. Què podia fer? Deixar-lo pujar sense bitllet? Donar-li canvi? Per solidaritat, en el dia del treballador, cap a un altre treballador? Demostrar una mica d´empatia i de bona voluntat? No... Qui ho hauria fet? Potser sí regalar un màster, però un bitllet d´autobus, per favor, on anem?


Pensar en la guerra: camí
a la pau?
Xavier Serra Besalú GIRONA
Tothom sap que la Primera Guerra Mundial es va aturar amb l´armistici del 1918. Ara fa cent anys. Els Tractats de pau, humiliants i poc eficaços, es van signar els mesos successius, imposats pels guanyadors. Amb allò,.... ja havia nascut la Segona Guerra Mundial.
Ara bé, la Primera –letal, horrorosa– és coneguda com la «Gran Guerra»: es pensaven que seria «l´última» guerra. Ho serà la Segona?
Sé que aquest divendres, 4 de maig, casi 150 batxillers de tres Instituts públics gironins treballen aquestes qüestions a la «Jornada acadèmica del Dia d´Europa 2018» (filoara.cat/de18), a Salt. Comunicacions d´alumnes  ponències, audiovisuals, fòrums... Un treball admirable.
Europa possiblement sigui la solució, no el problema. Ara bé, l´autèntica solució són els nostres joves i la seva capacitat per a construir la pau. Ara, a prop del «Dia d´Europa», festa i símbol de la Unió, pot ser un bon moment per pensar-hi.


És així
Clara Esteve Sureda Santa Coloma de Farners
La natura és tan bonica: la bellesa dels arbres, els colors de les fulles, les flors, la verdor dels camps... i de la mateixa manera que una petita llavor s´endinsa en la humitat de la terra i anhela florir, nosaltres ens endinsem cada dia al món. Hem d´aixecar la mirada i viure intensament estimant amb bogeria el món i cadascuna de les persones. Això només depèn de nosaltres.
Cadascú és únic com cada flor i cada fulla. Hem de ser valents, hem d´aprendre dels altres, estimar i arrelar a la profunditat dels cors perquè tu, jo i tots podem florir. I estic segura que ho aconseguiràs i sinó confia i aprèn, però no deixis mai de caminar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema