Dia del treballador
Françoise Thésin figueres
Avui, dia del treballador, el meu fill ha estat a punt de perdre la seva precària feina. Comença el seu torn de cambrer a les 10. Es presenta a l´estació d´autobusos de Figueres a les 9. L´autobus espera, buit. Li demana un bitllet cap a Viladamat al conductor, però només té 50 euros. Seguint el reglament, que diu que el passatger té el deure de no obligar a donar canvi d´un bitllet de més de 20 euros, el conductor s´hi nega. Taquilla: tancada. Comerços: tancats. Estació de trens: només poden donar canvi si compres un bitllet. El meu fill torna cap a l´autobús i li explica al conductor que no por arribar tard, sense èxit. L´error és seu. El reglament és el reglament. L´autobus se´n va. El meu fill em truca i, per sort, el puc portar i arriba a temps.
Vull expressar la meva admiració per aquest conductor que ha seguit el reglament al peu de la lletra, quan cada dia ens sorprenen -o no- tants casos de corrupció, prevaricació i fraus diversos... La seva honestedat, que ha estat a punt de costar al meu fill la seva feina, és realment lloable. Què podia fer? Deixar-lo pujar sense bitllet? Donar-li canvi? Per solidaritat, en el dia del treballador, cap a un altre treballador? Demostrar una mica d´empatia i de bona voluntat? No... Qui ho hauria fet? Potser sí regalar un màster, però un bitllet d´autobus, per favor, on anem?
Pensar en la guerra: camí
a la pau?
Xavier Serra Besalú GIRONA
Tothom sap que la Primera Guerra Mundial es va aturar amb l´armistici del 1918. Ara fa cent anys. Els Tractats de pau, humiliants i poc eficaços, es van signar els mesos successius, imposats pels guanyadors. Amb allò,.... ja havia nascut la Segona Guerra Mundial.
Ara bé, la Primera -letal, horrorosa- és coneguda com la «Gran Guerra»: es pensaven que seria «l´última» guerra. Ho serà la Segona?
Sé que aquest divendres, 4 de maig, casi 150 batxillers de tres Instituts públics gironins treballen aquestes qüestions a la «Jornada acadèmica del Dia d´Europa 2018» (filoara.cat/de18), a Salt. Comunicacions d´alumnes ponències, audiovisuals, fòrums... Un treball admirable.
Europa possiblement sigui la solució, no el problema. Ara bé, l´autèntica solució són els nostres joves i la seva capacitat per a construir la pau. Ara, a prop del «Dia d´Europa», festa i símbol de la Unió, pot ser un bon moment per pensar-hi.
És així
Clara Esteve Sureda Santa Coloma de Farners
La natura és tan bonica: la bellesa dels arbres, els colors de les fulles, les flors, la verdor dels camps... i de la mateixa manera que una petita llavor s´endinsa en la humitat de la terra i anhela florir, nosaltres ens endinsem cada dia al món. Hem d´aixecar la mirada i viure intensament estimant amb bogeria el món i cadascuna de les persones. Això només depèn de nosaltres.
Cadascú és únic com cada flor i cada fulla. Hem de ser valents, hem d´aprendre dels altres, estimar i arrelar a la profunditat dels cors perquè tu, jo i tots podem florir. I estic segura que ho aconseguiràs i sinó confia i aprèn, però no deixis mai de caminar.
