alledes d'aigua freda al jutge Llarena. Primera: la justícia belga ha denegat l'extradició de Comín, Serret i Puig per una irregularitat insalvable de la petició espanyola. Al Suprem espanyol no estan contents. «Absència de compromís» dels belgues, diuen fonts del tribunal. Les democràcies són garantistes: qualsevol error de procediment juga a favor del reu i en contra de les acusacions. Se suposa que també és així a la justícia espanyola, però al Suprem li hauria agradat que els belgues es comprometessin amb la seva causa i passessin per alt les garanties. Aquesta reacció no millora la imatge de la judicatura espanyola davant els altres tribunals que han de decidir altres extradicions demanades.

L'independentisme ha llançat les campanes al vol. Diu que «s'ha demostrat la falsedat de les acusacions» ( Roger Tor-rent). Corre massa. Llarena pot dictar una nova petició que solucioni els defectes formals de la rebutjada, i els belgues hauran d'entrar en el fons de les qüestions, cosa que fins ara no han fet.

Pel que fa al fons de la qüestió, que són les acusacions contingudes en les ordres de processament, el socialista Pedro Sánchez va llançar ahir la segona galleda d'aigua freda al magistrat. Segons Sánchez, el PSOE promourà que es revisi la definició del delicte de rebel·lió al Codi Penal. Segons la seva opinió, «és evident que el delicte de rebel·lió, tal com es va tipificar l'any 1995, no correspon al tipus de rebel·lió que s'ha patit durant aquests últims mesos [a Catalunya]», i això és tota una desautorització de la feina de la fiscalia i de l'instructor, que insisteixen a aplicar aquest tipus delictiu. A quines decisions fiscals o judicials s'està anticipant Pedro Sánchez? Quina informació privilegiada li va transmetre Mariano Rajoy a la reunió que tots dos van mantenir dilluns passat a la Moncloa?

El líder del PSOE vol que es pugui acusar una autoritat, sigui conseller o regidor, de rebel·lió encara que no dispari ni una piula de Sant Joan. Només caldrà ser un «responsable polític que utilitza la seva posició per subvertir l'ordre constitucional». Preparem-nos per tornar als temps en què els « elementos subversivos» eren detinguts i engarjolats durant anys, i en què ser « desafecto al régimen» implicava greus perjudicis. L'ordre constitucional com a religió i la subversió com a heretgia que mereix la foguera: heus aquí el dogma que ara abraça el PSOE, oblidant la seva tradició laïcista.