El nou president de la Generalitat diu que l'1 d'octubre del 2017 va ser el moment fundacional de la nova república. Més enllà de l'opinió que en pugui tenir cada un del que va significar la consulta, és evident que només va apel·lar a una part i va ser una causa de divisió entre catalans, un motiu d'enfrontament amb el conjunt dels espanyols i que no ha recollit cap reconeixement per part de la comunitat internacional. Massa febleses per pensar que es pot considerar un fonament sòlid per suportar el pes d'una nova legitimitat. Tot i això, en virtut dels resultat de l'1-O, el Parlament de Catalunya va declarar la independència el dia 27 del mateix mes d'octubre. Torra diu que l'error va ser no implementar-la de forma immediata. Però quan se li pregunta si està disposat a fer-ho ara afirma que és el moment de buscar un altre moment. Ja no hi ha pressa. No és l'hora. No ho sembla però estem més a prop que mai de visualitzar un gir en la línia estratègica de l'independentisme. L'escenificació dels intents de restitució del president i els membres del govern no duraran gaire més. Aquest dimecres s'evidenciarà que no és possible que el govern designat pel president Torra prengui possessió dels seus càrrecs. I es passarà una altra pantalla. De la mateixa manera que Torra va justificar en el seu discurs d'investidura la decisió d'ocupar el càrrec en lloc d'esperar el retorn del president que considera legítim, acabarà designant uns consellers que puguin governar a l'espera de que arribi el moment de restituir els membres del Govern cessats en virtut de l'Article 155 de la Constitució. La diferència amb els temps passats és que ja no hi ha dates impossibles de complir ni línies vermelles. Si abans eren els socis els que les exigien ara són els que les rebutgen. S'obren nous escenaris després d'haver decidit pitjar el botó de pausa.
