Governar en clau d’urgència

Passa massa sovint que les urgències passen per davant de les coses importants. La falta d’infraestructures per solucionar la situació de sequera n’és un, però també la lentitud en el desplegament de parcs d’energies renovables, o la incapacitat per trobar el consens necessari per aplicar un model educatiu de qualitat amb el finançament adequat.

El sistema universitari català fa (massa) anys que reclama una millora dels ingressos públics. Ara, amb la convocatòria electoral, veuen com s’esfumen algunes millores previstes en l’acord pressupostari entre ERC i PSC.

Ningú dubta de la contribució soecioeconòmica de les universitats públiques. Però ens caldria un estudi seriós i profund, i amb xifres, sobre la seva aportació. El creixement de la Universitat de Girona ha suposat un estímul indiscutible per a l’economia gironina. No només per la creació d’ocupació directa que suposa, sinó per l’aportació de talent al mercat de treball. Entre d’altres coses, diplomats i llicenciats tenen més contractes indefinits en el sector privat, menys ocupació parcial no desitjada, i uns salaris superiors a la mitjana. A llarg termini, això també es tradueix en un increment de la recaptació fiscal. Un «win-win» de manual.

Subscriu-te per seguir llegint