Canvi d'hora d'estiu: Com afecta a la salut aquest canvi horari

L'horari d'estiu no és necessàriament el que més agrada a la població. "El que més li agrada a la gent és l'estiu, no l'horari d'estiu. El que no sap la gent és que; si l'horari d'estiu es mantingués tot l'any, a l'hivern no sortiria el sol fins a les 9.30 del matí", apunta Carla Estivill, especialista en son i ritmes biològics, directora de la Clínica del Son Estivill i experta del grup Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society.

La matinada d'aquest dissabte 30 de marc a diumenge 31 es passarà a l'horari d'estiu. A les 2 seran les 3. Tant Estivill com altres experts adverteixen que l'horari d'estiu és més perjudicial per a la salut i insisteixen que les eleccions europees del juny vinent són el moment idoni perquè els partits incorporin l'eliminació del canvi d'hora en els seus programes i que aquest sigui ja una realitat el 2026. "Tindríem dos anys per endavant per a planificar la seva eliminació", sosté Estivill.

A l'estiu, en fer-se fosc més tard, anem a dormir més tard, però l'endemà hem d'aixecar-nos a la mateixa hora. És una privació del son

Carla Estivill

— Especialista en son i ritmes biològics

Estivill insisteix que l'horari dels nostres hàbits hauria d'aproximar-se "el màxim possible" a l'horari de la llum natural perquè és el que "regula" els nostres ritmes biològics. "A l'estiu, en fer-se fosc més tard, anem a dormir més tard, però l'endemà hem d'aixecar-nos a la mateixa hora. És una privació del son", assenyala aquesta doctora, que destaca que dormir menys repercuteix en la salut. "Causa somnolència, irritabilitat, mala atenció dels estudiants, així com repercussions a llarg termini a nivell metabòlic, com a obesitat o diabetis", assegura.

És un "contrasentit"

Per al pediatre Gonzalo Pin, coordinador del grup de son de l'Associació Espanyola de Pediatria, el canvi horari és un "contrasentit". "Cada dia tenim més dades que no és innocu per a la salut", explica. El nen té un "cervell en desenvolupament" que està dirigit per un "rellotge biològic". "Unes 20.000 cèl·lules del cervell coordinen milions de cèl·lules de l'organisme. Aquest canvi brusc d'hora i, sobretot allunyar-nos de l'horari que ens correspon [el d'hivern] afecta al desenvolupament del nen", afegeix Pin.

L'ésser humà, prossegueix, ha estat "sempre" en sintonia amb el seu "rellotge intern de la llum-foscor". "Totes les nostres cèl·lules estan dissenyades per a actuar en sincronia amb aquest medi ambient. Trencar aquesta harmonia causa en el nen una situació de 'jet lag' continu", assegura. Segons aquest pediatre, si bé abans es creia que "en tres o quatre dies" tot tornava al seu lloc, cada vegada hi ha més evidència científica que aquests canvis "deixen petjades en el desenvolupament".

Amb el canvi horari, el nen perd gana, està més irritable i té més dificultats d'aprenentatge. És com un 'jet lag' continu

Gonzalo Pin

— Coordinador del grup de son de l'Associació Espanyola de Pediatria

Així, amb el canvi horari, el nen "perd gana, està més irritable i té més dificultats d'aprenentatge" però, a més, pateix més "pobresa de temps" i "dificultats d'oci". "L'horari d'estiu és el menys bo i no és el que més ens agrada. Existeix una mala informació. L'horari amb el qual estem connectats és el d'hivern, que és el que ens connecta amb els canvis reals del medi ambient", explica Pin, qui a més apunta al fet que Espanya està "fora del seu fus horari des de la Segona Guerra Mundial". Des de 1940, Espanya es troba en l'horari central europeu (GMT+1), el mateix que Alemanya o França, i no en l'occidental que li correspon, com Portugal o el Regne Unit.

Per part seva, Estivill posa l'accent que les eleccions europees de juny són una "bona oportunitat" per a fer realitat l'eliminació del canvi horari. "No sols no suposa un estalvi energètic, sinó que implica pertorbacions en la salut dels ciutadans. La setmana posterior sempre hi ha més gent en les urgències i més esdeveniments cardiovasculars. Són motius suficients per a eliminar el canvi d'hora", insisteix.

Aquesta és la idea que recolza també Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society, que insisteix en el fet que el temps és un "recurs cada vegada més escàs i desigual". "El 20% dels ciutadans europeus i el 34% de les dones amb fills pateixen pobresa de temps. Les conseqüències de la pobresa i la desigualtat del temps són de gran abast i afecten tant el benestar individual com a la cohesió social. Per això, hauria de salvaguardar-se i fomentar el dret de la ciutadania europea al temps", recull un comunicat enviat fa uns dies per a tornar a reclamar l'eliminació del canvi d'hora.

Subscriu-te per seguir llegint