Un estudi conclou que el perllongament de la C-32 fins a Lloret de Mar arribant a connectar amb la C-63 és la millor opció per descongestionar el trànsit que va des d'aquesta població fins a Blanes a través de la GI-682, alhora que es millorarien substancialment els temps de trajecte. L'estudi, elaborat per l'empresa Mcrit, s'ha fet basant-se en més de 4.000 enquestes d'origen i destinació el mes de març de 2014 i l'agost d'aquest any per tenir prou representativitat. Entre les dades més rellevants, destaca que els 32.000 vehicles diaris que transiten el mes d'agost per la GI-682, la meitat podrien utilitzar el perllongament i alliberar així el volum de vehicles del tram de Blanes a Lloret. Pel que fa als temps, per anar de la sortida de Lloret fins a buscar la C-32 el trajecte es fa entre 10 minuts i 22 minuts en el cas de màxima congestió. Amb el perllongament, el trajecte passa a ser de 5 minuts.

L'estudi, un encàrrec de l'Ajuntament de Lloret de Mar que ahir es va presentar als regidors de la vila, de Blanes i de Tossa, es basa en diferents aspectes com ara una anàlisi de les dades de trànsit, una estimació del trànsit «captable», és a dir, que es podria beneficiar del perllongament i també sobre la capacitat del tram per absorbir els vehicles especialment en moments de màxima congestió.

L'estudi s'ha fet treballant amb dos possibles escenaris: el perllongament de la C-32 fins a Lloret de Mar arribant a connectar amb la C-63; i el desdoblament de la GI-600 entre la C-32 i Blanes i la GI-682 entre Blanes i Lloret de Mar. D'aquesta manera, segons els autors de l'estudi, s'ha pogut veure quina és la millor opció per escurçar el temps del viatge i al mateix temps descongestionar el tram que va de Lloret a Blanes.

L'estudi preveu que el perllongament de la C-32 per anar de Blanes a Lloret tindria un volum potencial d'uns 8.700 vehicles diaris el mes de març en dies laborables i fins a 20.500 vehicles diaris a l'agost.

Com a conseqüència d'això, la GI-682 que enllaça Blanes amb Lloret reduiria el trànsit de 21.500 vehicles diaris un dia laborable de març fins 14.100. I a les puntes d'agost, es passaria dels 32.000 vehicles diaris a 14.000, és a dir, és reduiria a més de la meitat del trànsit en els períodes de màxima congestió. De fet, si només absorbís el 30% del trànsit, diu l'estudi, els canvis ja serien molt significatius i millorarien els problemes de congestió que hi ha actualment.

El temps de viatge també es veuria reduït amb els 6,5 quilòmetres de longitud que farà el perllongament fins a la C-63 i els 1,5 quilòmetres restants del nou enllaç fins a la zona de Fenals. Actualment, per anar de la sortida de Lloret fins a buscar la C-32 el trajecte es fa entre 10 i 22 minuts en el cas de màxima congestió. La major part del temps es concentra al tram urbà de Blanes. Amb el perllongament, el trajecte passa a ser de 5 minuts, és a dir, que es redueix a la meitat en una situació de normalitat que es fa en uns 10 minuts mentre que l'estalvi de temps és de fins a 17 minuts en moments de màxima congestió.

Una de les reclamacions de les entitats ecologistes que porten mesos expressant el seu rebuig al perllongament passa per desdoblar la Gi-600 i la GI-682 per evitar trinxar més el territori. Doncs bé, segons aquest estudi això no és aconsellable perquè no soluciona els problemes de congestió. Un dels principals obstacles, segons Frederic Lloveras, enginyer d'Mcrit, són les 12 rotondes que hi ha al llarg de tot el recorregut des de la C-32/GI-600 fins a Lloret de Mar (el Papalús). «Les rotondes són el punt crític de capacitat de trànsit i el fet de desdoblar els carrils no millora la situació actual, tot i que en alguns punts ja hi ha dos carrils en el ramal d'accés a la rotonda», va detallar Lloveras. Això fa que no es pugui absorbir l'excedent de trànsit en moments de màxima congestió i tampoc hi ha massa millora en el temps del trajecte, ja que es passa dels 22 minuts de màxim a 17 minuts amb el desdoblament de les dues vies.

L'equip de govern va encarregar aquest segon estudi perquè el primer que s'havia fet només es basava en dades del mes de març i per tant es creia que no era prou representatiu. El govern manté la consulta popular sobre el tema, que es farà al llarg del 2016.