Des d'aquesta columna he parlat, més d'una vegada, de la percepció personal que, em consta, comparteixen molts altres blanencs sobre l'ús que nombrosos restauradors fan de l'espai públic amb les seves terrasses. Un ús que, legal o no, dóna, en molts casos, la imatge d'abús.
Aquests darrers dies he pogut constatar una novetat en aquest tema que no deixa de resultar inquietant. Algun restaurant del Passeig de Mar ha aprofitat la bonança d'aquest hivern per treure taules i cadires a fora de l'espai de les terrasses que ja tenen assignades durant tot l'any. Unes terrasses que, fabricades parcialment amb plàstics de tots els gruixos i transparències, estan pensades per protegir els clients del fred hivernal, però que quan el temps es capgira i l'anticicló ens embolcalla de manera persistent, poden resultar, en alguns casos, tan poc acollidores com un hivernacle de tomàquets.
En honor a la veritat, he de dir que eren molt pocs els restauradors que havien "envaït", encara que sigui mínimament, el Passeig de Mar un migdia radiant i assolellat d'aquesta setmana que m'hi passejava. Un passeig en el qual ara vaig poder veure molts locals tancats per vacances. Em pregunto però, si quan arribi el bon temps (?) la iniciativa pot acabar sent copiada per les gairebé trenta terrasses que hi ha instal·lades en el seu recorregut. Em pregunto si és una iniciativa ajustada a ordenances municipals o es tracta, com altres vegades, d'anar provant a veure què passa?
"És sagrat preservar els jardins i l'arbrat del Passeig". La frase és de l'actual regidora d'urbanisme i la subscric totalment. Personalment però, encara la matisaria dient: "és sagrat preservar i millorar el Passeig de Mar de Blanes en la seva totalitat, regulant de manera estricta els espais d'ús comercial i els espais a l'abast dels vianants". Ah, i fomentar que les indiscutiblement dinamitzadores i necessàries infraestructures de l'hostaleria que s'hi instal·lin, ho facin amb un mínim sentit estètic i d'harmonia.
