Assenyades em van semblar les manifestacions del Sr. J. Ll. Rojas, president de Turisme Montseny, que publicava fa pocs dies Diari de Girona, sobre la necessitat de promocionar el Montseny d'una manera integral i coordinada. Una promoció, ara, compartida per dues diputacions i tres consells comarcals i que per això, diu el Sr. Rojas, està lluny de ser la idònia.

No és el mateix, el turisme que atrau el circuit de Montmeló, les botigues de La Roca o els múltiples atractius que ofereix la serralada i concretament el Parc Natural. Comparant-ho amb la nostra comarca, tampoc té res a veure el que ofereixen al visitant els pobles de la Selva interior amb el qual poden trobar als pobles de la Selva marítima (Blanes, Lloret i Tossa). Però, ni en el cas del Montseny ni en el cas de La Selva, les distàncies físiques, em semblen tan grans per justificar la creació de cap nova comarca.

Potser sí, no fa gaires anys, des de la rauxa i potser contagiats per l'optimisme d'una bonança econòmica que s'ha demostrat tenia peus de fang, podíem haver pensat que, a Catalunya, la beta donava per crear noves comarques, fragmentant les existents. Unes comarques que amb l'invent dels consells comarcals van comportar: primer, despeses en infraestructures i després i encara ara, en salaris de consellers, càrrecs de confiança, tècnics i personal.

Penso que és bo que les coses es coneguin de primera mà i s'administrin des de la proximitat. Però, amb l'actual estat de les arques catalanes, crear noves comarques no crec que suposi un bon negoci. De fet, cada nou govern que entra a la Generalitat parla d'agilitzar la burocràcia i de racionalitzar i simplificar l'administració del territori. I això, només requereix voluntat de fer-ho, imaginació i feina. Feina per aquells qui, des de les cinc administracions que gestionen el Montseny (Diputacions de Girona i Barcelona i Consells Comarcals del Vallès Oriental, Osona i la Selva) en són responsables. Les noves tecnologies i alguna reunió, quan faci falta, haurien de propiciar la concreció d'una estratègia en comú, consensuada i eficaç.

Si aquest nostre país funciones com Déu mana, per publicitar el massís del Montseny d'una manera global, prioritzant els seus encants naturals, fent palès al mateix temps la seva oferta, esportiva, cosmopolita i les diferents singularitats locals que hi podem trobar, no caldria cap nova comarca.