21 de juliol de 2016
21.07.2016

Nou membres de la trama de blanqueig de capitals desmantellada durant el cas Clotilde, a judici

El jutge de l'Audiència Nacional ressalta que el grup criminal s'apropava als cercles polítics per donar aparença de legalitat als seus moviments - Entre d'altres jutjaran l'assessor gironí Joan Ernest Ribas Donato, i les germanes Pilar i Teresa Gimeno.

21.07.2016 | 20:34

El jutge de l'Audiència Nacional, Eloy Velasco, ha tancat la investigació contra la trama de blanqueig de capitals vinculada a la màfia russa desarticulada a Lloret de Mar (Selva) durant l'operació Clotilde. En la interlocutòria de processament, el jutge proposa jutjar el suposat cap visible de l'organització, Andrei Petrov, i a vuit integrants més de la banda. La interlocutòria ressalta que el grup criminal s'apropava als cercles de poder polític de Lloret per aconseguir suport, donar aparença de legalitat als seus moviments i intercedir a favor dels seus interessos. De fet, arran d'aquest operatiu, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja va condemnar l'exalcalde de Lloret, Xavier Crespo, a 9 anys i mig d'inhabilitació i a pagar una multa de 450.000 euros. El jutge atribueix als nou integrants de la trama delictes de blanqueig de capitals i pertinença a organització criminal.

En la interlocutòria de transformació de les diligències prèvies en procediment abreujat, el titular del jutjat central d'instrucció 6 amb seu a l'Audiència Nacional atribueix als nou integrants de la trama desarticulada durant l'operació Clotilde els delictes de pertinença organització criminal i blanqueig de capitals dins d'un grup criminal.

Segons la resolució, la banda suposadament vinculada a la màfia russa estava "perfectament organitzada" i tenia una estructura piramidal localitzada al voltant de Lloret de Mar. La trama es dedicava a fer operacions d'inversió, principalment en el sector immobiliari, amb diners procedents de negocis il·lícits.

Per aconseguir-ho, havien constituït una xarxa d'empreses relacionades amb tercers països, alguns coneguts internacionalment com a "paradisos fiscals". Des d'allà, movien els diners de procedència opaca. La investigació ha descobert un trànsit important de capitals amb destí i origen estatal.

La cara visible de la banda, segons conclou el jutge Velasco, era Andrey Petrov tot i que a la cúpula del grup també hi havia el ciutadà rus Viktor Kanaikine, un general de l'exèrcit rus que actuava de "cap" de la trama. Kanaikine estava al capdavant de diverses empreses i era qui, segons el jutge, traslladava les ordres a la organització perquè s'executessin.

Per sota seu hi havia Sergey Nalimov, considerat el "segon cap", a qui Petrov mantenia informat de les activitats que desenvolupava. També és a qui li havia de demanar permís per fer transaccions financeres. El quart integrant, Andrey Zinchenko, s'encarregava de la part financera de l'organització criminal i s'ocupava del moviment dels fons entre paradisos fiscals i altres territoris.

Per a aquests tres implicats, el jutge obre una peça separada per les complicacions que hi poden haver per localitzar-los i perquè això no freni la tramitació de la causa.

Segons el jutge, l'organització també comptava amb l'ajuda de l'arquitecta Pilar Gimeno qui, a més de fer els projectes d'arquitectura de les empreses administrades per Petrov, l'assessorava sobre assumptes financers, immobiliaris i tràmits administratius. També considera que va utilitzar els seus contactes polítics per facilitar el bon funcionament dels negocis. A més, segons la interlocutòria, la seva germana, Teresa Gimeno, es dedicava a la gestió dels lloguers dels immobles de les societats administrades per Petrov.

"Els indicis assenyalen que les germanes Pilar i Teresa Gimeno es trobaven dins l'entramat financer que Viktor Kanaikine havia dissenyat entre Andorra i Espanya", recull la interlocutòria. Les germanes usaven els seus comptes a Andorra per rebre fons de l'empresa DDC Limited per, posteriorment, remetre'ls a Andrei Petrov.

Un altre membre de la trama era Joan Ernest Ribas Donato que, segons el jutge, s'encarregava de feies de gestor, assessor fiscal i comptable de les empreses de Petrov i, per tant, tenia "coneixement que els fons procedents de paradisos fiscals no consistien en préstecs, sinó en enviament per invertir i introduir aquests beneficis il·lícits i introduir-os al mercat ordinari amb aparença de legalitat".

Una altra persona a qui el jutge situa com a clau en l'entrament és l'exdirectiu de la Banda Privada d'Andorra, Santiago Roselló Piera, perquè oferia serveis financers dissenyats específicament per a l'organització, seguia les instruccions de Petrov en tot allò relacionat amb moviments entre comptes bancaris i, a més, havia mediat perquè Caja Madrid concedís un crèdit d'un milió d'euros a DDC. A aquest investigat, el jutge li aprecia un agreujant d'intermediari financer.

Alcalde i tinent d'alcade, condemnats
El jutge també ressalta que l'organització va estrènyer lligams amb els cercles polítics per aconseguir suport i donar aparença de legalitat als moviments. De fet, el TSJC ja va condemnar per prevaricació i suborn l'exalcalde de Lloret, Xavier Crespo, a nou anys i mig d'inhabilitació per a càrrec públic i 450.000 euros de multa, i a l'extinent d'alcalde d'Urbanisme, Josep Valls, a vuit anys i mig d'inhabilitació i a pagar 300.000 euros de multa. A Petrov li van imposar una pena de set anys d'inhabilitació per a càrrec públic com a cooperador necessari de prevaricació i 450.000 euros de multa per suborn actiu continuat.

L'instructor conclou que "la trama descrita patenta la instrumentalització d'una sèrie de societats a diferents països amb l'única finalitat de blanquejar capitals en poder d'una organització controlada per ciutadans de nacionalitat russa".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema