Tot i que d´entrada la proposta de visitar un cementiri no es relaciona precisament amb una sortida lúdica i/o cultural, la veritable riquesa de molts d´ells recau en els monuments de gran valor artístic que sovint s´hi troben, o bé en els personatges rellevants del municipi que hi reposen. En el recinte blanenc s´hi troben des de Joaquim Ruyra fins a Carl Faust, passant per dos beats.
A Blanes, l´Ajuntament està estudiant la possibilitat d´apuntar-se a l´anomenat Turisme de Cementiris creant una placa informativa que inclogui un plànol de situació amb la localització de personatges il·lustres.
La idea va sorgir d´una proposta presentada per l´Arxiu Municipal de Blanes, i aviat la va veure de bon ull el responsable de la ponència tècnica d´activitats i del cementiri municipal, Salvador Tordera: "Estaria bé la possibilitat d´apuntar-nos a aquest tipus de turisme, com un valor afegit més".
En aquest sentit, també remarca: "El plantejament que ha fet l´Arxiu Municipal està molt bé, i ja hem fet una primera visita sobre el terreny per posar-ho en marxa si finalment s´accepta la proposta".
Turisme de Cementiris, actualment a l´alça
Actualment hi ha un gran nombre de ciutats on els cementiris han esdevingut en una forta atracció turística. Europa ha estat la pionera en potenciar-ho, organitzant visites guiades. Des de fa nou anys, hi ha una Ruta Europea de Cementiris, amb l´objectiu de destacar els més interessants per visitar, formada per 63 recintes localitats en 50 ciutats de 20 poblacions europees.
L´Associació Europea de Cementiris Singulars (ASCE), tria tots aquells que poden ser inclosos en aquesta ruta. Barcelona va ser la primera ciutat de l´estat espanyol a incorporar-s´hi amb els cementiris de Montjuïc i Poblenou, que ja organitzaven visites turístiques des del 2004. L´any 2001 es van comptabilitzar 1.500 persones a les visites guiades als cementiris, i en canvi l´any passat la xifra ja havia crescut fins a les 18.000 persones.
Si bé el cementiri de Blanes no reuneix les característiques monumentals per ser inclòs a la Ruta Europea de Cementiris, en canvi sí que hi ha enterrats personatges il·lustres, que transcendeixen a l´interès local que puguin tenir pels veïns i veïnes del municipi. Són persones que, més enllà de l´estimació que s´hi sent pel seu lligam amb Blanes, es distingeixen pel seu valor històric i cultural.
Mecenes, escriptors, artistes i beats
La proposta de l´Arxiu Municipal és que es confeccioni una placa informativa que s´instal·laria a l´entrada del cementiri, amb un llistat i un plànol de situació dels personatges il·lustres enterrats. La placa informativa inclouria una breu explicació històrica sobre el cementiri de Blanes completada amb una relació de noms, i acompanyada de la professó del personatges i les dates de naixement i mort.
A l´hora de confeccionar aquesta relació de noms s´ha tingut en consideració alguns paràmetres com són que apareguin en el nomenclàtor municipal -és a dir; que hi hagi algun vial, equipament o escultura pública que dugui el seu nom-, o bé que hagin tingut una projecció pública a través de la seva pertinença al món de la cultura i les arts: literatura, pintura, arts escèniques, etc.
En cas que la proposta tiri endavant, abans de donar per definitiu el llistat es parlarà amb cada família respectiva per consensuar la seva inclusió. Pel que fa al tipus de placa que s´instal·larà, es confeccionaria amb un material i disseny similars a les que ja s´han col·locat recentment, i que formen part de la Ruta Patrimonial. En la placa hi figuraria un mapa amb el número de relació del llistat, que també s´instal·laria en la tomba per trobar-la més fàcilment.
Joaquim Ruyra, Carl Faust i els beats Sebastià Llorens i Jaume Puig
Val a dir que el llistat no és encara definitiu, i que dels 13 noms proposats n´hi ha tres que disposen d´un panteó propi: l´escriptor Joaquim Ruyra (1858-1939); el fundador del Jardí Botànic Marimurtra, Carl Faust (1874-1952) i el metge Xavier Brunet (1897-1977). Altres personatges són l´escriptor Joan Ribas i Carreras (1875-1913); el cantant Esteban - Esteve Baltrons (1936-2013); o bé el dibuixant Joan G. Junceda (1881-1952).
També s´hi ha inclòs l´activista cultural Benet Ribas (1908-1997); la pintora Maria Teresa Bedós (1906-1988); el poeta i autor de l´obra Pastors i Misteris -coneguts a la vila com Els Pastorets de Blanes-, Pere Puig i Llensa (1907-2002); el pintor Joan Padern (1924-2016) i el mestre Napoleó Soliva (1907-1991). Per últim, el llistat també inclou les tombes dels beats Sebastià Llorens (1910-1936) i Jaume Puig (1902-1936).
L´actual cementiri de Blanes data de mitjans del segle XIX, quan una epidèmia de còlera va causar grans pèrdues humanes entre la població. L´Ajuntament va comprar un terreny situat a l´anomenat Sector de les Ànimes, que podria haver estat una zona de necròpolis en temps de la Blanda romana. Allunyat del nucli urbà, el cementiri està situat entre els actuals barris de Mas Enlaire i El Control-Horta de la Perla.
