Científics veuen la platja de s'Abanell de Blanes en vies de «recuperació»

Investigadors del projecte «Platja+» eleven fins 200.000 m3 l'aportació anual de sediments de la Tordera, deu vegades més que l'estimat fins ara · L'alcalde, Miquel Lupiáñez, assenyala que les llevantades «no fan el mal que feien abans»

26.04.2017 | 07:09
Científics veuen la platja de s'Abanell de Blanes en vies de «recuperació»

Des de l'any 2009, «una vegada aturades la majoria de les actuacions perjudicials» i «regenerada artificialment», la platja de s'Abanell, a Blanes, presenta, en l'estat actual, «senyals de recuperació» pel que fa a «l'amplada» que «plantegen un nou escenari a tenir en compte» sobre la «gestió futura» d'aquest espai.

És una de les «conclusions generals» més sorprenents que avança el projecte Platja+, que compta amb la participació d'investigadors del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB), que depèn del Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC); dels departaments de Geografia i Economia de la Universitat de Girona (UdG) i de l'escola de negocis Esade, amb seu a Barcelona.

Resulta, avança el CEAB, que els «últims estudis» sobre la quantiat de sorra que baixa de la Tordera posen de manifest que l'aportació que fa aquest riu a la platja de s'Abanell oscil·la entre els 150.000 i els 200.00 metres cúbics, unes xifres que, sostenen els investigadors, «són sensiblement superiors a les estimacions tradicionals d'entre 20.000 i 40.000 metres cúbics» anuals; és a dir, les últimes investigacions conclouen que l'aportació real de sediments que fa el riu podria arribar a multiplicar per deu l'estimada fins ara.

L'avançament d'aquestes conclusions es va fer, informa el CEAB, en una trobada en la qual, a banda d'investigadors hi van prendre part representants municipals, encapçalats per l'alcalde, Miquel Lupiáñez. Al llarg dels propers mesos els grups de treball Platja+ «aniran publicant» diversos articles científics que aprofundiran en les conclusions.

Canvi de paradigma

Sigui com sigui, i després de dècades al llarg de les quals la platja blanenca ha estat objecte de la polèmica, alhora que víctima de pràcticament cada llevantada, s'Abanell, tal i com apunten inicialment els experts, podria viure un canvi de paradigma, inesperat per a molts.

Al llarg dels últims 50 anys «l'evolució» de la platja «ha tingut dos períodes de comportament diferents», afirmen els investigadors Juan Pablo Lozoya, Rafael Sardá i José A. Jiménez en el llibre Hacia un nuevo modelo integral de gestión de playas, publicat el desembre de 2013. «Un període de creixement des de finals dels anys 50 fins als anys 70 (...) sobretot a la zona de la Tordera» i «un període de retrocés a partir de llavors» i fins a principis del present mil·lenni.

El batlle Lupiáñez precisa que «més que de recuperació de la platja, s'hauria de parlar d'estabilització». Exposa a continuació que la major aportació de sediments per part de la Tordera ha omplert, en el decurs dels últims anys, l'enorme «banyera» submarina que es va formar a mitjans dels anys 90 al fons marí per l'extracció reiterada d'arena de la zona submergida del delta de la Tordera (l'any 1994, recorden Lozoya, Sardá i Jiménez, es van bombejar «de l'ordre d'un milió de metres cúbics» fins a la platja, en virtut d'una actuació aprovada i finançada pel llavors Ministeri d'Obres Públiques, que hi va invertir 2,2 milions d'euros). En aquest context, Lupiáñez afirma que, amb la «banyera» coberta, la realitat és que «els temporals de llevant no fan el mal que feien».

«No tocar» el delta

Els «senyals de recuperació» que els investigadors del projecte Platja+ observen a s'Abanell són possibles, en tot cas, per la reducció de la «intervenció humana» al delta de la Tordera, sosté Lupiáñez. «Com menys es toqui, millor» afirma l'alcalde de Blanes, que advoca per una gestió mancomunada i «lliure de partidismes» de l'espai per part d'ajuntaments i sector econòmics. «Amb la millor gestió del delta la platja s'ha refet», assenyala Miquel Lupiáñez, que es mostra convençut que aquesta és la línia d'actuació que cal seguir.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema