Els arqueòlegs han trobat un nou esquelet de bòvid de fa 3,1 milions d'anys, el setzè descobert fins ara, al jaciment del Camp dels Ninots de Caldes de Malavella. L'exemplar conserva tots els ossos (més de 200) i s'ha trobat a uns 2 metres i mig de profunditat. La troballa evidencia la riquesa d'aquest jaciment del pliocè i el situa en importància al mateix nivell d'altres de la prehistòria, com els de Messel i Eikfield a Alemanya.

Els arqueòlegs responsables de l'excavació, Gerard Campeny i Bruno Gómez, van explicar ahir que la descoberta dels bòvids ha permès aprofundir en l'estudi de la vida d'aquesta espècie i descobrir que, al contrari del que es pensava fins ara, les banyes no eren un tret distintiu dels mascles, perquè les femelles també en tenien. A més dels animals, els estrats geològics del Camp dels Ninots també permeten estudiar com va ser el pas del clima subtropical al mediterrani.

La catorzena campanya d'excavacions al Camp dels Ninots ha permès recuperar de nou el fòssil d'una bèstia grossa amb connexió anatòmica (és a dir, que conserva tots els ossos). Pertany a l'espècie Parabos o Alephis tigneresit. Els arqueòlegs expliquen que aquest bòvid devia pesar uns 500 quilos i que des del cap fins a les potes mesuraria uns 1,80 metres. És una mica més petit dels altres quinze que s'han desenterrat fins ara al jaciment, però la seva descoberta ha permès descobrir trets anatòmics de l'espècie i aprofundir en la manera com vivien.

«Fins ara, pels estudis fets a l'Àfrica, es creia que aquests bòvids vivien en grups reduïts, formats per un mascle dominant i quatre o cinc femelles», explica un dels responsables de l'excavació, Bruno Gómez. Però amb els esquelets que es porten desenterrats al jaciment gironí, s'evidencia que l'espècie vivia en grups més nombrosos. «Possiblement, hi convivien fins a 20 o 30 animals», concreta l'arqueòleg.

L'equip d'arqueòlegs extraurà l'esquelet del subsòl, on fa 3,1 milions d'anys que descansa. Serà una tasca minuciosa, que durarà uns deu dies. Els ossos es posaran en unes planxes d'escuma, que es traslladaran al laboratori de restauració que hi ha a Caldes mateix. Des d'aquí, es portaran a la seu de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), amb seu a Tarragona, que és el centre que des del 2003 impulsa les excavacions.