Si des del novembre de 2016 la dessalinitzadora de la Tordera, a Blanes, no hagués incrementat progressivament la producció d´aigua potable molt probablement la conca del Ter-Llobregat es trobaria, ara, en fase d´alerta per sequera. La planta, inaugurada l´any 2002 i ampliada després de la profunda sequera dels anys 2007 i 2008, té capacitat per generar 20 hectòmetres cúbics anuals (la ciutat de Girona, segons dades de l´Observatori de l'Ajuntament, en va consumir 5,52 l´any 2016) i en l´actualitat funciona al 100% de la seva capacitat, informa l'Agència Catalana de l´Aigua (ACA); això, juntament amb la intensificació d´extraccions d´aigua subterrània de pous recuperats al tram final del riu Llobregat, ha evitat que es decretés l´alerta per escassetat d´aigua.
En condicions normals
De la seva banda, l´altra dessalinitzadora que funciona a Catalunya, la del Prat de Llobregat, capaç de dessalar 60 hm3 anuals i que va entrar en funcionament l´estiu de 2009, està aturada «des de fa unes setmanes» perquè els temporals marítims van inutilitzar el sistema de captació d´aigua de mar. En condicions normals, la dessalinitzadora de la Tordera, que abasteix una quinzena de municipis del Maresme i de la Selva Marítima, funciona del 20 al 25% de la seva capacitat i la del Llobregat, al 10% (des de novembre de 2016 aquesta planta ha arribat a treballar al 85% de rendiment en algun període determinat, apunta l´ACA).
Reserves al 63%
En conjunt, l´adopció d´aquestes mesures excepcionals ha aportat 100 Hm3 addicionals d´aigua al sistema Ter-Llobregat i, malgrat que amb els episodis de precipitació de les últimes setmanes les reserves se situen per sobre del 63% de la seva capacitat, l´ACA en mantindrà alguns d´activades «a l´espera de confirmar si el canvi de tendència [d´increment de les les reserves] és momentani o bé sostingut en el temps». Bàsicament, apunten des de l´agència de la Generalitat, es continuarà amb «la intensificació» de les extraccions d´aigües subterrànies, «ja que la dessalinització va reduint de manera progressiva la seva producció».
La situació a l´Alt Empordà
Tot i que la situació ha millorat respecte fa uns mesos, la «situació de baix volum de reserves», diu l´ACA, «no es pot donar per finalitzada», sobretot als extrems nord i sud de Catalunya. Així, a l´Alt Empordà l´embassament de Darnius està tot just per sobre del 40% de la seva capacitat, un nivell que garanteix la demanda domèstica d´aigua d´un any però que impedeix fixar les dotacions per al reg («caldrà esperara les possibles pluges de les properes setmanes» per fixar-les, assenyalen des de l´ACA). Al sud, els embassaments de Siurana i de Riudecanyes es troben en un situació molt pitjor: al 15 i al 21% de la seva capacitat; tot i això, la demanda d´abastament està garantida, però la campanya de reg, no.
Abastir l´àrea de Barcelona
Des del gener del 2010, les dessalinitzadores de la Tordera i del Llobregat poden aportar fins a 80 hectòmetres cúbics anuals al sistema Ter-Llobregat, que abasteix l´àrea metropolitana de Barcelona. La primera de les dues plantes, pionera a Catalunya, es va construir amb l´objectiu de resoldre el problema de la sobreexplotació de l´aqüífer de la baixa Tordera, que ocupa uns vuit quilòmetres quadrats. L´excessiva extracció d´aigua havia provocat la salinització de l´aigua del subsòl. Fins al 2008, la dessalinitzadora podia produir 10 Hm3 anuals d´aigua per al consum; a partir de llavors la capacitat es va doblar fins al 20 Hm3.
