La millor alegria que ha tingut com a conseller va ser la destitució de la ministra Magdalena Álvarez?

No, no. Les meves energies mai no es fonamenten en canvis de responsabilitat de gent amb la qual jo tracto, sinó en resultats tangibles, obres que s'acaben, obres que s'anuncien. Una de les grans alegries serà poder inaugurar la línia 5 del metro de Barcelona en la part que passa pel Carmel.

Quan era alcalde de Girona tenia fama d'aconseguir més de les conselleries de la Generalitat que els alcaldes de CiU. En canvi no es va entendre amb una ministra del seu propi grup polític com Magdalena Álvarez. Per què?

Del Ministeri de Foment i de les diferents secretaries d'Estat hem aconseguit bastants coses. Tinc una col·lecció d'uns dotze bolígrafs del Ministeri de Foment que són els dotze convenis que hem firmat amb la senyora Magdalena Álvarez de coses concretes que han suposat avenços per a Catalunya. Mediàticament apareixia com que no hi havia un feeling favorable. Jo no n'he fet mai gaire cas i he treballat amb un estil concret. Ara hi ha un nou ministre. Hi tinc un tracte més directe. Ell pren decisions i això ens ajuda a obtenir més ràpidament coses per a Catalunya.

Amb José Blanco s'impulsarà el desdoblament de la N-II?

El Ministeri de Foment és molt conscient que la N-II és una vergonya per a les pròpies prestacions del ministeri i crec que sap que, si vol millorar la imatge, ha de licitar ràpid Tordera-Maçanet, reactivar el tram Sils-Caldes que està aturat i tornar a licitar aviat el Maçanet-Sils que fa més d'un any que està aturat. I ha de licitar o començar tots els trams que hi ha fins a la frontera francesa. El ministeri sap que amb la N-II només pot tenir credibilitat quan passi el que ara està passant amb l'AVE, que és que tots els trams pendents estan licitats, adjudicats o començats. El dia que això succeixi s'haurà saldat un deute històric amb Girona. I això mateix és el que explico al ministre, al secretari d'Estat i al director general de carreteres.

I què diuen?

Saben que han de fer tot això i trobar els mecanismes per poder-ho fer i de pressa.

Es creïble que en sis anys estarà tota desdoblada, com ha dit el subdelegat del Govern?

Sí. Ara, només serà creïble del tot si en dos anys tots els trams estan començats. Quatre anys és molt de temps per fer una obra. Els 17 quilòmetres de Maçanet-Platja d'Aro es van fer en any i mig.

Quan passarà el tren d'alta velocitat pel centre de Girona?

Estic convençut que hi pot passar el 2012, però podré dir-ho amb més fermesa quan sàpiga quin dia comença la tuneladora a foradar i a quin ritme tunela.

Vista ara amb perspectiva, va ser bona la idea soterrar-lo?

És una bona idea, molt cara. En el context actual de crisi, probablement cap administració no s'aventuraria a una solució d'aquest tipus, però en el moment en què es formulà la proposta no hi va haver ningú que estigués en disposició de dir que no. Tot el contrari. Tothom va abraçar la causa del soterrament de forma entusiasta.

Quan es va projectar el TAV, Ryanair encara no havia aterrat a Girona. En la situació actual, seria més operatiu i factible ubicar l'estació central del TAV a l'aeroport?

No. Està demostradissím a la majoria de països europeus que les estacions rendibles són les que estan en zones urbanes. A Lió, per exemple, hi ha poc moviment a l'estació de l'aeroport i en canvi a l'urbana hi ha gran moviment.

La crisi retardarà molts projectes del seu departament?

No. No hi cap projecte que hagi quedat aturat. N'hi ha algun que ha quedat endarrerit per la crisi financera de les empreses que l'han de fer, però cap quedarà penjat per la crisi.

El desdoblament de l'Eix anirà més lent?

Segurament, més del previst en principi, però els termes en els quals es planteja són bastant similars a la forma com l'actual concessionària de l'Eix ha fet Maçanet-Platja d'Aro, ha acabat Manresa-Berga o ha fet Vic-Ripoll. Els que insidiosament deien que tots els projectes de desdoblament de la Generalitat estaven aturats per dificultats financeres s'han hagut d'anar trobant amb l'acabament de Maçanet-Platja d'Aro, Reus-Alcover, Manresa-Berga en el seu últim tram i Vic-Ripoll, que està a tot drap.

La gent de Bescanó, Anglès, etcètera, es queixa de l'estat de la seva carretera. Quan tindran una via en condicions?

Hi ha dues carreteres diferents. La de la Vall d'en Bas a Santa Coloma està bastant bé, té el ferm nou, la variant de la Cellera feta, el túnel d'en Bas. Té pendents les variants d'Amer, Sant Feliu de Pallerols i les Planes i, naturalment, la d'Anglès. Farem abans de res la d'Anglès, perquè fa de cruïlla entre les dues carreteres, aquesta i la N-141 fins a Salt.

I aquesta?

D'aquí a final d'any la farem nova de ferm. Ara bé, aquesta carretera, pel trànsit que suporta, necessita vorals. I només els pot tenir si saltem al Ter a Bescanó. Probablement, d'Anglès fins a Salt tindrà dos ponts que saltaran dues vegades el Ter. Un abans de Bescanó i l'altre entre Salt i Sant Gregori deixant oberta una segona fase amb un ramal per Sant Gregori que vagi a l'accés de l'autopista.

Quan començarà el desdoblament Banyoles-Besalú?

L'any que ve, però no puc precisar en quin moment.

Al final s'ha sortit amb la seva i la variant de la Bisbal no passarà pel nord.

La meva no és gens meva. Jo no tinc un capteniment personal. M'és igual una que l'altra. Per molt que hi hagi gent que vol buscar interessos, no en trobarà cap. Ni al nord, ni al sud. El departament ha optat pel sud perquè entén que el posicionament de l'Ajuntament de la Bisbal és determinant en una infraestructura d'aquestes característiques. I, encara que toqui altres tres termes municipals, a qui més cas s'ha de fer és a aquell que afecta més persones.

S'atreveix a dir quan es podrà circular per la variant de la Bisbal?

Crec que la podríem situar en el mateix horitzó que el desdoblament de la N-II.

Sis anys? Tant?

Sí. És una manera de cobrir-me...

Les troballes dels gravats rupestres com afectaran al desdoblament Palamós-Platja d'Aro?

Nosaltres hem de ser respectuosos amb els gravats, però la carretera segueix. Agafarà un nou ritme a partir de setembre i jo vull que a l'estiu que ve, tot i que no estarà acabada, ja presti solucions de carretera desdoblada.

L'impacte de la carretera Verges-Torroella de Fluvià té moltes queixes.

I jo crec que no tenen raó. He llegit queixes de l'Antoni Puigverd, d'en Lluís Roura. També cartes al director. Alguna d'aquestes cartes fa servir l'argument de les carreteres franceses quan ells fan el mateix que nosaltres. I no sé qui copia qui. Des del Voló a Port Vendres, la carretera va fent variants amb les mateixes característiques que la de Verges a Vilacolum. I la de Perpinyà a Prada de Conflent també fa variants per fora. El traçat que té i el seu caràcter deprimit, que per això té dotze passos elevats, és perquè en la declaració d'impacte ambiental s'acredita que la carretera deprimida i els passos elevats que la creuen tenen menys impacte que una gran carretera talossada amb passos per sota. Crec, sincerament, que quan estigui acabada tothom veurà que no té cap diferència als trams ja fets, des de Corçà fins a Verges i des de Vilamacolum fins a Figueres. Com podíem fer diferent una carretera que en els dos extrems ja estava feta i que demanava a crits variants per totes les poblacions que travessaven pel mig? El resultat final serà respectuós amb la tipologia i el paisatge agrari.

Què l'amoïna més, les possibles retallades pressupostàries o l'oposició als seus projectes d'un dels socis de govern, ICV?

Les retallades pressupostàries. En les dificultats dels socis sempre pots treballar per atendreles seves preocupacions més clares i per discutir les que no ho són tant, mentre que les retallades, si hi són, no tenen solució.

Hem de seguir construint i desdoblant carreteres o hem de fer una forta aposta pel tren?

Hem de fer una gran aposta pel tren. Girona, Tarragona i Lleida han de tenir un sistema propi de Rodalies. Ara bé, s'han de continuar fent carreteres noves i, com a mínim, totes les que ja eren necessàries fa vint anys i en aquell moment no es van fer.

Al marge del projecte de Rodalies que van presentar fa uns mesos, s'han plantejar construir línies ferroviàries que enllacin Girona amb altres municipis recuperant els trens petits desapareguts als anys seixanta?

Tot això figura en el Pacte Nacional d'Infraestructures com la necessitat d'efectuar estudis que vegin la viabilitat de tramvies o trens de superfícies lleugers que refacin algun dels traçats dels carrilets. Jo desitjo que el futur ens ho desmenteixi, però a dia d'avui el cost d'una instal·lació d'aquestes característiques no és atès per la demanda que generaria.

Per què l'aeroport de Girona s'ha de traspassar a la Generalitat ara que funciona bé?

Perquè estic convençut que funcionaria millor. En part, funciona bé perquè Aena hi està fent moltes inversions, però també les està fent perquè l'aeroport de Girona té un gran moviment. I una part important d'aquest moviment es deu al compromís ferm de la Generalitat, la Diputació i la Cambra de Comerç des de fa temps. Hi ha una societat, en la qual també hi participen els empresaris hotelers, tot i que no hi creuen gaire, que fa de comercial de l'aeroport i que és qui té més tractes amb Ryanair. I que consti que les direccions dels aeroports de Girona i de Barcelona són d'una professionalitat indiscutible, però en les mateixes condicions de demanda i d'infraestructura, gestionat des de més aprop tindria probablemnt més sentit.

El mateix dia que Antoni Castells es queixava que el PSC té massa hipoteques amb el PSOE, Miquel Iceta deia que quan el PSC és PSOE obté millors resultats. Dues visions contradictòries en un mateix partit. Quina comparteix?

Aparentment eren contradictòries i jo crec que les dues són veritat. És cert que el PSC, com més s'entén amb el PSOE, com més troba sintonia i coincidència amb els dirigents territorials del PSOE, com més unitat d'acció de la família socialista hi ha, millors resultats obté, sobretot quan coincideix amb les generals. Això no contradiu que, amb plena coincidència amb la voluntat federal de la família socialista, al PSC li convingui fer-se sentir i saber-se escoltar en el Congrés dels Diputats i a Madrid.

Però hi ha una cosa evident. Quan la marca electoral és PSOE a les eleccions generals i europees la victòria socialista a Catalunya és rotunda. I quan la marca és PSC, a les catalanes, no han guanyat mai?

Això té a veure amb alguna de les coses que deia l'Iceta i també amb alguna de les que deia en Castells.

La majoria dels partits, quan governen, solen millorar resultats a les següents eleccions. Aquest cas no es va donar amb el PSC el 2006 i no sembla previsible que es doni el 2010. Per què?

No es va donar de la primera a la segona legislatura. Sóc dels que crec, de moment contra les enquestes, que el PSC millorarà clarament resultats a les properes eleccions autonòmiques. Tant pels resultats de l'acció de Govern com per la imatge del president.

Les enquestes diuen que guanyarà CiU i que el tripartit serà difícil de reeditar.

A hores d'ara, i com que totes les enquestes són d'abans del finançament, avancem cap a l'últim any de la legislatura en el qual tot s'ho juga el mateix govern.

Interpreto que vostè veu un tomb amb l'aprovació del finançament.

I amb la desaparició d'elements polèmics generals que tapaven l'acció de govern.

Però poden tornar si la sentència de l'Estatut és desfavorable.

Jo crec que no o, com a mínim, en la proporció en què s'haguessin donat si el finançament hagués resultat fallit. Ara estem en condicions d'entomar una sentència que jo espero, igual que el president, que no sigui desfavorable, però, si en algun aspecte ho fos, ens agafa més preparats per a una resposta unitària i una actitud valenta davant de qualsevol resultat.

M'està dient que l'important de l'Estatut era el finançament?

No, no. Estic dient que com que ha vingut abans i s'ha resolt finalment bé, amb un any de retard, crec que les coses estan bé.