El que avui és un plàcid jardí de la infància en superfície amaga al soterrani un dels refugis antiaeris on corrien els gironins a amagar-se atemorits quan sonaven les sirenes dels terribles bombardejos franquistes contra la població civil. Una esgarrifança va recórrer ahir el cos dels presents en un simulacre que, en la foscor i humitat d'aquest refugi, va reproduir durant dos minuts les condicions d'un bombardeig, gràcies a un document sonor dels motors dels avions, les sirenes d'alerta, els xiulets de les bombes i, finalment, les fatídiques explosions.

Aquesta angoixant experiència la podran reviure tots els que demanin d'assistir a les visites guiades que el Museu d'Història de la Ciutat de Girona organitzarà en aquest nou espai cultural municipal, que a partir d'ara s'integra a la Xarxa d'Espais de Memòria Democràtica. Aquesta serà una extensió de la sala 13 del museu, dedicada a la Guerra Civil (1936-1939).

A l'interior del refugi ha quedat instal·lada l'exposició de fotografies i textos Bombes sobre Girona. La defensa passiva durant la ?Guerra Civil: barricades, trinxeres i refugis antiaeris.

Durant els tres anys de la Guerra Civil es van projectar i construir diversos refugis antiaeris i altres elements de defensa passiva que es troben escampats per tota la ciutat. Un treball de recerca ha permès als autors, Jaume Prat i Jordi Pericot, localitzar els refugis, resultat de la política de defensa passiva que van posar en marxa l'Ajuntament de la ciutat, la Generalitat i la ciutadania gironina. Molts dels refugis es van improvitzar en cases particulars.

Acabada la guerra, els "nacionals" van córrer a tapar amb runa i segellar aquests refugis, incòmodes testimonis dels bombardejos contra la població innocent, que ara tornen a la llum gràcies a la col·laboració del Memorial Democràtic. Es calcula que a Catalunya se'n van construir més de 2.000.

Víctimes del feixisme

El secretari general del Departament d'Interior i Relacions Institucionals, Joan Boada, va reivindicar ahir l'obertura del refugi com "un homenatge a les víctimes del feixisme" i va dir que en democràcia cal exercir el dret a la memòria. "Fins a 140 ciutats catalanes van ser bombardejades i després van venir Londres, Hiroshima i Bagdad. Hem de fer pedagogia contra la guerra", va afegir Boada en el discurs inaugural.

Segons Boada, properament s'assenyalarà la fossa comuna del cementiri de Girona on reposen les restes dels 510 afusellats pels franquistes després de la guerra. Es posaran els seus noms i la data de mort de cadascun d'ells. També s'assenyalarà la presó franquista de l'antic seminari, avui Facultat d'Educació de la UdG.

Les emotives visites guiades al refugi del Jardí de la Infància es podran demanar a la carta i també se'n faran els diumenges a partir del 23 de maig, a les 11 del matí. Participar-hi costarà 3 euros. Jaume Prat i Jordi Pericot treballen en un llibre sobre el tema.