René Román · Porter de la Unió Esportiva Llagostera

«Ara les coses em rutllen, però tampoc sóc Iker Casillas»

Fa més de 300 minuts que no encaixa cap gol, encara que no li agrada gens recordar-ho. Prefereix parlar del bon moment de l'equip, però l'experiència li diu que encara és d'hora per confiar-se. Sense anar més lluny, l'any passat amb el Jaén va estar tota la lliga en una situació còmoda i no van baixar fins a la darrera jornada.

25.02.2015 | 07:42
«Ara les coses em rutllen, però tampoc sóc Iker Casillas»


Han trigat, però han agafat una mica d'aire respecte al descens. Per fi, deu pensar, no?
Sí, respirem més tranquils. Han ajudat les tres victòries, però el més important és el coixí de punts que hem aconseguit respecte al descens. Ara hem fet el més complicat. Aquest marge ens ha de servir per treballar amb tranquil·litat. Això és molt llarg i no ens podem relaxar.

Des del vestidor sempre s'ha enviat un missatge de calma. Tothom deia que acabaríeu escapant del pou. De moment ho heu aconseguit, però quin ha estat el punt d'inflexió que us ha permès mirar cap amunt?
Dèiem tot això perquè des del primer dia hem treballat al màxim i confiat en la nostra feina. Sabíem que, jugant amb la intensitat com ho estàvem fent, els resultats acabarien arribant. De moment, hem aconseguit una bona ratxa i això ens ha donat molta moral. Ens ha permès veure que estàvem en el camí correcte, només havien d'arribar les victòries.

De gols, el Llagostera en fa ben pocs. Ara, el treball defensiu és admirable.
A la Segona Divisió és primordial mantenir la porteria a zero. Els partits, com diu el tòpic, els decideixen els petits detalls i un d'ells pot ser no encaixar. Estem aguantant el zero a la nostra porteria i, a l'altra, amb més o menys sort, ens en sortim. Sense anar més lluny, contra el Barça B ens va somriure la fortuna. Però sabem que, tot i marcar poc, qualsevol ocasió nostra és perillosa.

L'equip ha tingut molts problemes amb els defenses. No li cansa cada setmana haver de conèixer una parella nova de centrals?
No! (riu) Això parla molt bé de la plantilla. Està molt ben compensada i els jugadors estan compromesos. Hi ha una gran polivalència i tots els que salten al camp compleixen a la perfecció, juguin on juguin. Hem repetit l'alineació poquíssimes vegades. Cal seguir així, tots remant a una i ajudant quan sigui necessari.

Diumenge, després de guanyar el Barça B i quan se li va preguntar per la seva ratxa d'imbatibilitat (acumula més de 300 minuts sense encaixar) vostè va dir que no li agradava parlar d'això.
No, gens! Però ja tinc molt clar que aquest diumenge se m'acaba. Ho tinc assumit. La premsa ja m'heu preguntat per això, així que ja no hi ha res a fer.

Superstició?
No. Sempre passa. I no m'agrada...

Va, ara em negarà que no li agrada veure que fa més de tres partits que no rep ni un sol gol!
No, a veure, si estic contentíssim per això. És evident: el davanter viu del gol i el porter, de no rebre'n. El futbol són números i si aquests serveixen per ajudar l'equip, molt millor. Això és el que realment m'importa. Ara, a seguir així tot el temps que sigui possible.

Com va encaixar tastar la banqueta a mitja lliga, tot i haver començat com a titular?
Amb normalitat. Ni abans era tan dolent ni tampoc ara sóc tan bo. El futbol va per ratxes. Llavors, l'equip no estava bé i, no ens enganyem, el meu nivell tampoc era el desitjat en els últims partits abans de rotar a la porteria. No vaig estar bé i calia buscar un canvi. Això ja és passat. Però, igualment, ara tampoc sóc Iker Casillas!

Va rebre amb la mateixa normalitat la notícia d'haver de tornar a ocupar la porteria unes jornades més tard?
Sí, és clar. A veure, tothom vol jugar. Quan em van asseure a la banqueta, vaig seguir entrenant. Com sempre, o potser amb més força i tot. No volia deixar escapar l'oportunitat quan aquesta tornés a aparèixer. És la meva mentalitat. He pogut entrar de nou, doncs perfecte. A treballar perquè la història no es repeteixi.

Amb Moragón i Ratti, la competència és sana?
Saníssima. Tots estem treballant molt bé. El nivell és alt i hi ha molt bon rotllo. Tots tres mereixem jugar.

Ja que el coneix, com veu Moragón? Ho dic perquè, com li va passar fa uns mesos a vostè, després de ser titular ha hagut de tornar a la banqueta.
Quan un jugador no juga, el més normal és que no estigui massa content. Moragón ha treballat molt bé aquesta temporada. I com ell, també Ratti. El futbolista és egoista i sempre vol tenir minuts. Hem de pensar en el bé col·lectiu. És el més important, sobretot quan necessitem que arribin els bons resultats.

Què li sembla Ratti?
Estic convençut que serà el porter del Llagostera del futur. Treballa amb unes ganes increïbles i l'únic que li falta és l'experiència, però apunta maneres.

Si Ratti serà el porter del futur del club, vol dir que René Román acabarà marxant del Llagostera?
Home, no fotem! Ell té 20 anys i jo més de 30! Arribarà un moment, tard o d'hora, que em tocarà plegar, així que el canvi, encara que no vulgui, s'haurà de produir.

El Jaén li va donar l'oportunitat de jugar a Segona A la temporada passada. Va jugar força, però van acabar baixant. Va témer, en fitxar pel Llagostera, que aquella fatídica experiència es podia repetir?
Em va entrar algun dubte, sí. L'experiència de Jaén va ser bonica, però al final el pal va ser duríssim. Per a mi i per a tota la família. Vam passar-nos tota la lliga fora del descens, amb un coixí de punts molt bo. No hi vam caure fins a l'última jornada! Intento treure-li la part positiva i aprendre de l'experiència. Espero que no ens passi el mateix. I si no he après res, és que mereixo una bona clatellada.

Rep pocs gols i fins i tot en sap fer. M'ho pot explicar?
Ostres! D'això fa molts anys... Va ser a Tercera, quan jugava a l'Arcos gadità. Estàvem perdent, ens havien expulsat tres jugadors i en l'últim córner vaig fer com Palop amb el Sevilla: un gol de cap! Mai ho oblidaré. Recordo aquell moment i guardo tots els retalls de la premsa!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema