És ben cert que des que exerceixo a la política municipal començo a entendre alguns comportaments dels excel·lentíssims alcaldes difícils de pair per a la gent de carrer, però n'hi ha dos en concret de matrícula d'honor. I tenen a veure directament amb els dos batlles de les localitats que representen el màxim exponent futbolístic gironí. El de la capital no deixa d'emplenar-se la boca dient que dóna suport incondicional al Girona FC, i, fins i tot, segueix sortint com a defensor acèrrim respecte als greuges imposats pel tancament parcial de la grada de Montilivi. Ben fet! Potser també hauria estat bé que quan el club necessitava accionistes per completar el capital de la SAE i posteriorment, a l'ampliació, que s'ha?gués erigit com a primer i millor accionista però ni tan sols va fer el mínim, allò políticament correcte. Llàstima que tampoc necessiti ser abonat per ocupar lloc a la llotja perquè no voldria que quedés en evidència.

L'alcalde de Llagostera també podria aplicar-se el compte del paràgraf anterior però a més té entre mans un cas digne d'estudi per experts en fenòmens paranormals. No pels set ascensos en deu anys, ni per la seva meritòria classificació amb el pressupost més baix en l'exercici passat sinó perquè, vivint en l'exili del poble que els ha vist créixer, l'alcalde permet que se sondegin diferents municipis veïns per tal de construir la ciutat esportiva de la UE Llagostera-Costa Brava SAE. Les conseqüències d'aquest fet poden ser irreversibles donat que, evidentment, també li tocaria el rebre al futbol base. Sembla estrany, doncs, que el més interessat a mantenir el millor actiu de promoció del poble de Llagostera en els últims anys no sigui el que té la responsabilitat de vetllar per l'interès municipal, jo diria de primer ordre donat el «feedback» tan rendible que té això per al conjunt dels seus ciutadans.

Com que entenc que per la seva condició de respectables molt pocs els fan veure el que pensen, el meu primer «Per l'escaire» de la temporada l'havia de compartir amb qui no necessita el futbol per governar. Però si el futbol, professional o modest, per la influència dels mitjans, serveix per guanyar vots, el bon exercici de les seves competències també serveix per guanyar partits.