Si hi ha un segment laboral en el qual no es pot treballar sense enganyar, aquest és el món del futbol. L'últim dia de mercat porta implícit la baixada dels índex de credibilitat. Tothom menteix. Els traspassos interminables són difícils de concretar si l'agent del futbolista no diu una cosa al club d'origen i una de ben diferent al de destí, encarint l'operació. Si la conclusió és que tothom hi guanya, vol dir que tothom estava disposat a fer més del que ha fet. Les cessions de jugadors són el joc d'estirar i arronsar entre l'avís de que et quedes sense fitxa i el jugador que manté que no té equip. Tot és mentida! Les secretaríes tècniques que obren negociacions amb tres jugadors alhora d'una mateixa demarcació, els jugadors que fan el mateix deixant-se estimar per tres equips amb el convenciment que jugaran amb un prèviament decidit. Quina poca vergonya, oi?

No sé qui va ser el primer en dir el nom de mercat, referint-se als fitxatges però la va clavar. Un mercat, amb les seves paradetes a les recepcions dels hotels normalment, mercaders parlant d'ofertes que no es creuen ni ells, productes de qualitat pel qui vulgui participar a les subhastes, i molt de trampós disposat a fer el seu negoci comprant amb diners que mai tindrà. Tot un desgavell. Si afegim la incertesa en el resultat de les jornades abans del tancament, el cultiu de corredisses pels passadissos dels departaments administratius dels clubs i les consultes jurídiques a la LFP estan més que justificades.

La premsa seguirà fent paradeta de guàrdia davant la porta dels estadis, mentre per falsos comptes de twitter es rumoregen fitxatges, per tal d'esperar reaccions dels jugadors i dels equips. Tot un circ on al més mentider se li paga més. Tot té cabuda en aquest món irreal que hem creat, donat que tot és necessari, ètic i adient. Un gran circ amb equilibristes per fer quadrar el límit salarial, animals (depredadors més aviat) que fan lluites pel territori debilitant al rival, contorsionistes que arriben fins i tot a llepar-se el cul i, sobretot, pallassos, molts, masses diria jo, que no fan riure sinó tot el contrari, plorar. El mercat ja s'ha tancat a mitjanit. Que comenci la funció.