Dissabte, el seu equip va perdre amb el Tenerife (0-2), encaixava la quarta derrota en cinc partits i s'enfonsava al pou de la classificació de Segona A. Quin panorama, no troba?
Sí, no és pas un escenari idíl·lic, és veritat. Encara és aviat a la Lliga, però el Tenerife era un rival directe amb el que, quan perds d'aquesta manera, l'únic que vols és tornar a entrenar de nou. Hem estat dos dies de festa i ja em moro de ganes perquè arribi el diumenge. Ens espera un derbi apassionant, contra un Girona que ve de guanyar a un camp complicat com ho és el de l'Oviedo. Nosaltres, però, estem més motivats que mai.
Motivats, però últims. Cou?
És clar. Mai és maco veure's a baix a la classificació!
Els resultats, de moment, no arriben. I tampoc els gols. Oriol Alsina va fitxar un munt de davanters a l'estiu per intentar no repetir la sequera que va viure la temporada passada i, de moment, la història es repeteix. Hi ha certa obsessió?
No, gens ni mica. És aviat per estar preocupats per tot plegat. La setmana de la Copa, que vam jugar contra l'Alabès i l'Albacete, vam marcar un munt de gols en ben pocs dies. Llavors, ningú deia res. Ara, quan s'acumulen un parell de partits en els quals no veus porteria, sembla que tot sigui negatiu. Ja sabem com va tot plegat. Els davanters anem per ratxes i, quan ens arribi l'encert, els gols arribaran. N'estic convençut. Trobo que, el més important, és encadenar dos resultats positius. Llavors serà quan la màquina comenci a funcionar i la moral augmenti.
Perquè la moral, ara mateix, on la tenen?
No està tan abaix com la gent es pot imaginar. Tenim un vestidor amb molta experiència, que sap com va això del futbol. L'any passat el Llagostera també va començar malament i després quasi i juga el play-off. Sortir d'una dinàmica així no és senzill, però això tot just acaba de començar. Ara, com abans revifem, millor!
Parlem del derbi. El diumenge els toca jugar al camp del Girona, un equip que coneix molt bé. Què me'n diu?
Primer, que al Girona, personalment, el veig un equip molt fort. Després del pal de l'última temporada, crec que pujar a Primera s'ha quedat com un objectiu que el club té a curt termini, pel qual ha reforçat molt bé la plantilla. Crec que estaran a dalt. Han començat amb una mica de dubtes, és cert, però després de guanyar a un camp com el de l'Oviedo, començaran a mirar cap amunt.
Vostè va jugar dues temporades a Girona, vestint la samarreta blanc-i-vermella en més d'una cinquantena d'ocasions abans de lesionar-se de gravetat. Què es va emportar d'aquells dos anys?
Guardo molts bons records d'aquella època. Crec que, tot i lesionar-me al genoll i haver-me d'estar tants mesos sense jugar, tot el que vaig viure a Girona va ser positiu. Sincerament, tinc moltes ganes de retrobar-me amb molta gent que sempre ha estat al meu costat. I, sobretot, amb ganes de tornar a jugar.
Li pesen més els bons moments, aquells en els que marcava gols i va estar a punt de pujar a Primera; o es queda amb el mal record d'aquella lesió al genoll contra el Còrdova (febrer de 2013)?
Sense cap mena de dubte, sempre predominen els bons moments. No en tinc cap dubte.
La temporada passada, quan vostè era jugador del Sabadell, va tornar a visitar Montilivi. No va jugar un sol minut, però va trepitjar la gespa. Li va venir al cap aquell moment fatídic?
No, de veritat. Quan un jugador es lesiona i, amb el pas del temps, ho supera, a mesura que va jugant partits se n'acaba oblidant per complet. El que va passar aquell dia va ser un accident que el pot patir qualsevol. Almenys en el meu cas, ja no ho tinc al cap.
Ja no deu quedar ni rastre d'aquella patacada...
No, no. Em trobo perfectament. A més, el treball del fisioterapeuta Ernest Esteve, amb el que també vaig coincidir al Girona, és fenomenal. M'hi trobo molt a gust.
Vostè va marcar a la Copa contra l'Albacete, però encara no ha fet en partit de Lliga. Suposo que es deu morir de ganes de veure porteria, però li suposa un dilema poder marcar el seu primer gol com a blaugrana a Segona A al camp del Girona?
En realitat, no penso contra quin equip marcaré el meu primer gol a la Lliga. L'únic que sé és que, com abans sigui, millor! I si això serveix perquè el Llagostera pugui sumar quelcom positiu, doncs encara més.
Ara imagini's que diumenge marca a Montilivi. Ja sap com reaccionarà?
Ostres... No sé ni el que faré. Crec que, per respecte, no el celebraria. Però tinc tantes ganes de marcar que, ara mateix, no sé com reaccionaré.
Veient-se a baix a la classificació, li vénen al cap els records del recent descens amb el Sabadell?
No. Les sensacions són molt diferents. Aquell vestidor venia de perdre durant molt de temps i la Lliga s'acabava. Aquí hi ha un altre ambient. L'entrenador motiva molt i la plantilla està molt viva.
Ara que me l'anomena. Com és l'Oriol com a entrenador?
És diferent. Cal partir de la base que el Llagostera és un club on l'entrenador n'és el propietari! No és ni millor, ni pitjor. L'Oriol intenta que tots estiguem el millor possible i això s'agraeix. A més, està envoltat d'uns ajudants molt bons.
