Després de 13 setmanes de competició, la diferència entre el primer i l'últim classificat de la Lliga Adelante és de 12 punts. A priori, poden semblar molts, però en realitat només són quatre partits. Fins ahir, la UE Llagostera-Costa Brava en feia tres que no guanyava, i per a l'equip d'Oriol Alsina, l'enfrontament amb el Numància s'entenia com una autèntica final. Amb la victòria (2-1), l'afició va marxar de l'estadi amb la sensació d'haver aconseguit un triomf important per les aspiracions del seu equip d'assolir la salvació.

La igualtat de la categoria, i més aquesta temporada, exi?geix jugar tots els partits com si fossin l'últim. Això no garanteix guanyar, però com es va veure ahir a Palamós, sí que és condició imprescindible per tenir opcions de fer-ho, independentment del rival. En aquest cas era l'equip que juntament amb el Leganés menys partits havia perdut fins ara (d0s). Després d'encaixar la tercera derrota, Jagoba Arrasate assegurava que regalar 45 minuts és massa avantatge fins i tot per al cuer. En aquest cas, però, se li ha de reconèixer el mèrit al Llagostera. Els gironins van tornar a mostrar la millor versió d'un equip que sense desplegar un gran futbol (no ho ha fet mai) és capaç de competir com pocs.

La pregunta és què passaria si sortissin sempre amb la mateixa actitud. Ahir, els jugadors van deixar el camp amb la cara ben alta i en el cas de René Román, fins i tot adolorida. El porter se la va jugar evitant l'empat visitant aturant un xut d'Óscar Díaz amb els morros. Per a alguns, el d'ahir va ser el partit en què més s'ha patit des de l'arribada del Llagostera al futbol professional. Però al final, el sofriment va obtenir el premi desitjat. I ara, a Tarragona. Allà, els d'Oriol Alsina segurament seran rebuts amb cara de pomes agres i més que mai hauran de donar la cara.