Javi Salamero es va fer càrrec del Girona, fent tàndem amb Rubi, el 25 de març de 2012 després que l'equip empatés a Cartagena (1-1). La destitució de Josu Uribe estava decidida fos quin fos el resultat a Cartagonova per fer un últim intent, a la desesperada, per buscar una reacció. A 12 jornades pel final, i amb la perspectiva de rebre el líder (Deportivo), el Girona era penúltim, amb 24 punts, a sis de la permanència. Miraculosament l'efecte revulsiu va funcionar i aquell equip va acabar sumant 25 dels últims 36 punts (només va perdre un partit, al camp de l'Hèrcules) per acabar mantenint la categoria sense necessitat d'aprofitar el descens administratiu del Vila-real B, arrossegat per la caiguda del seu primer equip a Segona A. Ara el Llagostera també és a 6 punts de la salvació i té no 12, sinó 15 partits per endavant.

Troba similars les situacions d'aquell Girona 2011/12 i la de l'actual Llagostera?

Sincerament, no. M'explico: per resultats, sí, perquè la diferència amb la permanència era la mateixa, però hi ha molta distància entre el nivell de joc que tenia aquell Girona amb l'actual Llagostera. Aquella temporada 2011/12 el Girona tenia una línia de futbol bastant fluixa, havia tingut anteriorment a la meva arribada dos tècnics, i no se li veien símptomes de recuperació. Ara el Llagostera està jugant bé, fa mèrits per guanyar partits importants contra rivals de pes com el Girona o l'Alabès, però els resultats no acompanyen. Que hi hagi bon joc ja és tenir molt de recorregut guanyat. En aquell Girona es tractava d'implantar un estil de joc eficient en atac i contundent en defensa. Veig més arguments futbolístics en aquest Llagostera que en aquell Girona, l'equip és un altre respecte a la primera volta. Aquí tothom és sensible a la situació que es viu i tots tenim molt clar quin és l'objetiu. Amb uns números normals a fora de casa, estaríem fora del descens. Hem de millorar aquesta assignatura pendent i dissabte a Elx tenim una nova oportunitat per aconseguir-ho.

El Girona 2011/12 no va guanyar el primer partit a fora fins la jornada 35, a Sabadell (2-3).

No recordava aquesta dada. Només sé que quan vaig entrar hi havia un dèficit alarmant de victòries i que se n'havien d'aconseguir 7 o 8 en els últims dotze partits de lliga. El Consell, en aquell moment, va fer una fugida cap endavant amb la meva incorporació. El desencís era total. Es pensaven que es consumaria el descens. La sorpresa va ser que el dia del meu debut vam guanyar el líder, el Deportivo (1-0). Vam tenir sort, i això ens va donar confiança. Els jugadors mateixos van creure en les seves possibilitats i va sortir bé. Ara el cos tècnic està fent una bona feina. Hi ha gent qualificada per treure la situació endavant. Cal encadenar un parell de victòries que ens ajudin a apropar-nos als llocs de salvació.

Organitzar dinars, curses de karts, i d'altres sessions lúdiques ajuda en aquestes situacions?

Ja sé per on va... alguns en van dir Salamerades! Miri, quan el futbolista té dubtes sobre tot, sobre el seu propi futbol, la capacitat del conjunt, l'estratègia... aleshores el més important és una sobredosi de cohessió de grup. I per això qualsevol activitat que ajudi a fer-los somriure, a desinhibir-los, és bona. Ajuda a competir en millors condicions. Alerta, també cal que l'equip estigui bé físicament, eh? L'actual Llagostera té jugadors que han demostat, contra rivals de dalt, que són capaços de jugar a bon nivell. I això em fa ser optimista. Hi ha possibilitats de salvar la categoria, tot i que seria viure en la irrealitat dir que l'amenaça del descens no és seriosa.

Hi creia tant, com ara en el Llagostera, en aquella permanència del Girona?

Vaig agafar l'equip quan feia un any i mig que estava a l'atur. I tant que hi creia! Fermament!. Hi havia jugadors molt bons, com Coro i Acuña, però tenia clar que amb mesures continuistes no ens en sortiríem. Calia girar la truita, fer alguna cosa diferent encara que la gent em prengués per boig. Vaig alliberar els jugadors. Els vaig fer veure que la situació era la que era i que l'única cosa que podien fer era oblidar-se de tot i demostrar com de bé sabíen jugar a futbol. Li admetré que en els meus tres o quatre primers dies vaig deprimir-me molt preparant el partit contra el Deportivo. Els veia tan superiors, amb jugadors com Valerón, Guardado, Ricky... que em feia la sensació que no teníem cap possiblitat. Vaig estar dos o tres dies sense dir gairebé res a ningú. Després vam parlar amb Rubi, vam decidir concentrar-nos en un parell de detalls que ens va semblar que els podríen fer mal i la cosa va sortir bé. Amb Rubi discutíem molt els plantejaments i de la suma dels dos en va sortir l'èxit.

La clau, per tant, en situacions com aquesta és alliberar els futbolistes?

Alliberar-los, que hi hagi una bona cohessió de grup, i encadenar un parell de bons resultats per millorar l'autoestima. Al final si el missatge arriba sense resultats va perdrent força. És important que el jugador també vegi que les pautes que se'ls donen els porten als resultats esperats.

Era més fàcil o més difícil salvar aquell Girona respecte a l'actual Llagostera?

Per mi era més complicat salvar aquell Girona que aquest Llagostera, perquè aquell equip no competia. El Llagostera està ben viu. Els rivals saben, a casa i a fora, que som un rival complicat.

Caldran 50 punts per assolir la permanència o menys?

Jo penso que amb entre 45 i 47 punts estarem a prop de la salvació. Els 50 et donen tranquil·litat però sovint no fan falta. A casa hem de competir vingui qui vingui i a fora hem de resoldre la nostre assignatura pendent per tal que surtin els comptes.

S'han d'oblidar dels àrbitres?

Només estem dient el que està passant. Esclar que nosaltres fem una gran reflexió i sabem que hi ha coses a millorar, però l'aspecte arbitral no ens està ajudant.

Es treballa igual que a l'inici de la temporada o hi ha més nervis?

Tothom està sensibilitzat per la causa. S'entrena i es juga amb els cinc sentits i tots treballem amb la màxima intensitat per fer real l'objectiu de la permanència.

S'ha fet un tall ja a baix? Quins seran els rivals en la lluita?

Tot està tant igualat que no es decidirà fins al final. Quan quedin sis o set partits ho veurem més clar. Per mi el Llagostera és un candidat a sortir del descens.

El Girona ha deixat de ser rival en la zona baixa, els veu mirant cap amunt?

Al Girona el veig fora del descens perquè n'està fora. Han passat la crisi de resultats, s'han refet, i ara amb els arguments ofensius que tenen estaran lluitant pels llocs de privilegi fins a final de temporada. A més són un equip ben dirigit, que sap a què juga.