Al Llagostera semblava que ja havia passat el pitjor, almenys pel que fa a les lesions. Ara que s'arriba al tram final de la temporada i també el mes decisiu, l'equip deixa enrere una llarga llista de baixes que li han acabat passant factura, i a falta de dotze jornades el llast és gran. En la prèvia al partit contra el Valladolid, Oriol Alsina assegurava que havia estat la setmana més difícil a l'hora de fer la convocatòria. El tècnic fins i tot va poder repetir onze inicial per tercera vegada aquest any, una circumstància que no passava des de feia cinc mesos. És justament el que reclamava cada setmana, però coincidint amb el moment en què físicament l'equip ha recuperat la normalitat i que hi ha més competència, va fallar l'aspecte mental. Els gironins van tornar a mostrar una imatge que feia molts partits que no es veia. La d'un equip preocupat i excessivament cohibit. Davant d'un rival amb el potencial i les aspiracions com el que ahir tenien davant, això et condemna a una derrota contundent que pot fer reaparèixer vells fantasmes. Normal, si és té en compte que la situació a la classificació cada cop és més complicada, i que sent realistes amb el que s'ha vist sobre el terreny de joc, el futbol tampoc ha estat del tot just amb els mèrits del Llagostera. Quan mereixien més s'han quedat sense premi, i quan no també. Si l'equip s'acaba salvant serà per una qüestió de creure-hi més que de joc, i és en aquesta idea en què s'han de fer forts. I si "moren" en l'intent, que sigui lluitant fins al final. Si és així ningú els podrà retreure res.
