En un principi, vàrem xatejar, després vàrem googlejar i ara ben bé podríem utilitzar el verb facebookejar. Què tenen en comú aquests tres verbs d'acció? Primer, això mateix, que tots tres suposen fer alguna cosa, i totes elles en la xarxa virtual d'Internet. Després, el tret més evident, el fet que siguin ?exemples semàntics d'aquest colonialisme anglosaxó que inunda el diccionari de l'àmbit de les noves tecnologies i, sobretot, de l'informàtica. I ja que he anomenat el diccionari, potser fóra bo assenyalar breument què volen dir: xatejar es refereix a l'acció de comunicar-se en espais virtuals, a nivell interpersonal o grupal; googlejar significa buscar una informació navegant per la xarxa. De fet, el terme ve de la paraula Google, el motor de cerca més potent de tota la xarxa que ha fet possible que les generacions emergents, a l'hora de buscar informació, no acudeixen ni a diccionaris ni a enciclopèdies, sinó a un ordinador i a Google. I facebookejar, que ve de Facebook, una plataforma de comunicació creada fa quatre anys per Mark Zuckerberg, un llicenciat a Harvard de només 24 anys, no és un bloc, ni una pàgina web, ni el Myspace, és tot això en un mateix entorn. Setanta milions d'usuaris formen part d'aquest fòrum social que creix dia a dia de forma exponencial. Hi pengem fotos, vídeos propis i del YouTube, música, comentaris, estats d'ànim, reflexions. Hi escrivim on treballem, què hem estudiat, on, si tenim parella o si la busquem. Podem conèixer els amics dels nostres amics i amigues, retrobar aquelles amistats que vam deixar amb la infantesa, enviar-los mails i xatejar-hi. En definitiva, la comunicació sense límits que ?desafia el pas del temps.