La notícia dolenta és la notícia. Aquesta màxima que va seguir sense miraments el magnat de la premsa William Randolph Hearst, personatge que va inspirar Orson Wells a Ciutadà Kane, il·lustra la pràctica periodística en la selecció de la informació en detriment de les bones notícies. És una pràctica habitual no exempta de crítiques que reclamen l'aplicació de criteris d'objectivitat amb la creació d'espais prominents per a les bones notícies, partint de la idea que "de haberlas, haylas". Però la successió de fets encadenats de la setmana passada, com a resultat del temporal, porten a reflexionar sobre a premsa i de la seva funció d'informació i de formació crítica. Perquè tot i que la ràdio-transistor va complir la seva funció de proximitat i immediatesa, hem comprovat la tasca necessària dels diaris que ens anaven informant del caos que s'havia produït i que encara estem patint. No oblidem que els mòbils, Internet i qualsevol altre aparell elèctric havien deixat de funcionar. Així és que gràcies a la premsa escrita vàrem saber de la incapacitat i ineptitud dels nostres governants per prendre decisions i per informar la ciutadania en termes més honestos i més sensats dels que ho va fer el Secretari General d'Interior, Joan Boada.
El descrèdit de la classe política augmenta perillosament per a la salut de la democràcia. Per això, en aquests casos, l'anomenada societat civil, o sigui, nosaltres, ens les enginyem per buscar fórmules de supervivència, desplegant l'esperit solidari que tots portem dins. Hem sobreviscut uns quants dies, alguns més que d'altres, a les fosques. Uns quants generadors han portat el llum provisionalment però la foscor tenyeix d'ombres la gestió de tots els organismes i institucions implicats en aquests desastre.
