L'epidemiòleg Manolis Kogevinas és un científic reconegut mundialment per les seves investigacions sobre dioxines i la seva relació amb el càncer. Fa uns dies va ser a Girona, convidat pels qui s'oposen a la nova incineradora de Campdorà.

Què bec quan bec aigua de l'aixeta?

Molta aigua i també molts agents químics. El procés de cloració crea agents químics que eliminen microbis, però n'hi ha molts que són tòxics.

Ara resulta que el clor no és tan beneficiós com sempre s'ha dit?

El problema no és el clor, sinó les reaccions que provoca en altres productes orgànics que hi a l'aigua. Com que els nostres rius són molt bruts el clor crea nous contaminants. Molts de tòxics.

S'hi troben en nivells perillosos?

En animals ja sabem que provoca càncer, però l'OMS no la classifica com a problemàtica per als humans. De tota manera s'accepta que existeix un problema.

I les piscines, doncs?

Precisament ara les estem estudiant, i evidentment tenen una acumulació molt gran d'aquests agents tòxics.

Ja que va venir a Girona a parlar d'incineradores, les modernes són tan innòcues com ens diuen?

Són molt més innòcues que en el passat. Però continuen emetent dioxines i altres partícules, i contribueixen a l'escalfament global. Però el problema més greu és que és una inversió brutal per tractar els residus de manera no sostenible. S'hauria d'invertir el mateix per reduir els residus. Reciclant, per exemple.

Expliqui a un lector profà -com el periodista- què són les dioxines.

Un dels agents químics més tòxics que existeixen. Afortunadament hi estem exposats a nivells superbaixos, per això no ens provoquen més efectes.

D'on surten?

Es creen en diversos processos industrials, com el del clor que li deia. També les indústries papereres creen moltes toxines, i a la zona de Girona en tenien moltes. Herbicides, incineradores, indústries que cremen metalls i plàstics. Tot això crea dioxines.

Com arriben a nosaltres?

Entren al medi ambient i, per tant, a la cadena humana. El 95% de les dioxines ens arriben per via alimentària. Després es queden durant molts anys dins del cos humà, no s'eliminen.

Qualsevol persona, un dia qualsevol, ingereix dioxines?

Tenim una ingesta diària de dioxines. Sobretot amb els aliments que tenen greix. Inclús els nens quan neixen ja tenen la seva càrrega de dioxines, ingerida a través de la mare.

Estan prou controlats els aliments?

Estan controlats, però de tant en tant passen accidents, com el dels pollastres a Bèlgica.

Quin percentatge de malalts de càncer ho són per les dioxines?

És dicícil de dir. Segurament un 1%. Pot semblar poc però no ho és, perquè després del tabac i la mala alimentació -responsables cadascuna d'un 30% de càncers-, la resta de causes es mouen en petits porcentatges

Un expert com vostè no acaba tornant-se hipocondríac?

He, he, té part de raó. M'agrada nedar, però quan entro a una piscina no puc deixar de pensar en les dioxines.