Els incidents de Lloret han tornat a posar sobre la taula el debat sobre el model turístic que tenim i que volem, però sospito que la qüestió s'anirà diluint i finalment desapareixerà de l'agenda i que un altre cop deixarem els deures per fer. Ens trobem davant d'un tema que ens enfronta a una qüestió molt més decisiva i complexa i que afecta la manera de ser i de fer d'uns joves que s'apunten ara al pillatge a Londres, després es barallen als carrers de Lloret o es mouen com vàndals que es dedica a trencar el mobiliari de les cases i l'entorn a Camprodon. A ells els dediquem tota l'atenció perquè tenen l'habilitat de fer-la cada cop més grossa, però no són ni tots ni tan sols la majoria. En tot cas ens ho han fet creure i això els ha permès imposar una mena de tirania per la qual ningú els para els peus i no hi ha qui gosi dur-los la contrària. Com a molt es critiquen les conseqüències, però ningú qüestiona ni posa fre a les causes: a la falta de valors col·lectius i als excessos, com ara el tant habitual i assumit de l'alcohol. Les administracions són còmplices d'aquesta degeneració, mimetitzant l'oci poca-solta a les festes majors que organitzen i renunciant a mantenir l'ordre i a defensar decididament una cosa tan elemental com el dret de l'agredit per sobre del de l'agressor. Però hi ha molts joves que no participen d'aquesta manera de fer. Veig molts nois i noies que demostren que estan decidits a llaurar-se un futur i que s'han posat a treballar o que s'esforcen per ampliar la seva formació. Centenars de milers demostren també que són capaços de creuar mig món al darrera d'un ideal, com el milió llarg que s'apleguen a Madrid a la Jornada Mundial de la Joventut. Són una majoria, i la nostra esperança és que sigui cada cop menys silenciosa.
