El 26 de febrer, Gemma Argence, juntament amb Susana Saseta, Yolanda Martín, Jordi Garcia, Javi Martin, Maria Chamorro, David Borràs i Guillem Bosch, van repartir abraçades gratuïtes per Girona. No n'han tingut prou, i tornaran a fer-ho el 31 de març

El proper pas és fer-les cobrant?

Tenim tan interioritzat que en aquesta vida tot té un preu que, malgrat veure la paraula gratis al cartell, la gent busca el moneder. És sorprenent! Però una abraçada sempre serà gratuïta!

No són carteristes professionals?

Si hem de robar, podríem dir que robem molts somriures.

Què pretenen?

Abraçant desconeguts elimines les diferències. Deixes de banda la cuirassa que et resguarda de tothom per obrir-te a l'altre. En una societat on regnen la desconfiança i els prejudicis, trenques barreres i tabús. Estàs canviant el món!

Alimenta gaire una abraçada?

Acosti's, que n'hi faig una. Veu? Està demostrat que una abraçada estimula les glàndules que produeixen l'hemoglobina, l'encarregada de transportar l'oxigen pel torrent sanguini. Una abraçada dóna vida!

Alguna cosa noto, sí. Però de què li serveix a un aturat sense prestació i amb la casa embargada que l'abracin?

Per sentir-se animat i estimat pel que és, no pel que té o deixa de tenir. A vegades tot el que necessites és una abraçada que impulsi el teu pas.

"...y no me digas nada, sólo abrázame", canta Julio. Ho fan així o ho amaneixen amb unes paraules?

L'abraçada és una forma de comunicar-te que expressa el que no diuen les paraules. No calen paraules quan escoltes els sentits. Sovint és suficient una mirada per entendre.

Algú s'ho ha agafat malament?

Doncs no, perquè mai abracem a qui no vol. Si a la persona no li ve de gust, ho respectem. No li hem saltat a ningú a sobre, de moment! (riu).

Com reacciona la gent?

Amb comentaris de tot tipus: "¿esto pa qué es?", "sou un grup de teatre?", "que feu un comiat de solter?", "sou d'un partit polític?"...

Trien gent que a primera vista sembla que va neta i no fa pudor?

(Riu) És més agradable si no hi ha males olors, però no es pot negar a ningú una abraçada. Un cop dónes l'abraçada, no jutges, la dónes amb tota l'entrega. És com llançar-se al buit, sense pors, i no hi ha volta enrere.

Són més reacis els homes o les dones?

Potser una mica més els homes, sobretot si van acompanyats de la dona.

I si tothom s'abracés pel carrer?

Hauríem de sortir de casa una hora abans per arribar puntuals! Però arribaríem amb les piles carregades i un somriure d'orella a orella.

M'aconsella que quan surto de nit em dediqui a abraçar tota senyoreta que se'm posi a l'abast?

Abraci's tant com pugui, amb sinceritat, sempre que ambdues parts comparteixin el desig i sense fer cap mena de selecció. Si es vol limitar només a les senyoretes, vostè mateix. Però que sàpiga que les abraçades de les àvies són colossals.