Toni Blanch i Andrés Ruiz són els responsables de la Plataforma d'Afectats per les Participacions Preferents (www.pag.cat) dels bancs a Girona. Més de 30.000 gironins estan atrapats per inversions en productes financers tòxics. Demà inicien a Palafrugell les sessions informatives de PAG

Anem a pams: què és una participació preferent?

Són valors emesos per una entitat que no confereixen participació en el seu capital ni dret de vot. La seva rendibilitat, generalment de caràcter variable, no està garantida. És un instrument de risc elevat que pot generar rendibilitat, però també pèrdues en el capital invertit.

Si un banc no té beneficis, no està ?obligat a pagar-ne els interessos?

Exactament, i aquest és un dels seus molts riscos. Actualment ja hi ha diverses entitats, com el Banc de València, Unnim, la CAM i CajaSur, que han hagut suspendre el pagament dels cupons.

Què va dur els ciutadans a comprar-ne, sabent aquest risc?

El problema és aquest. La majoria de gent ignorava els riscos que comportava l'adquisició de preferents i van comprar-ne empesos per l'alta rendibilitat que se'ls prometia. És més: molta gent estava convençuda que es tractava d'una imposició garantida.

Algú dirà: ja els està bé, per voler ?guanyar diner fàcil...

En alguns casos serà veritat, no tothom desconeixia el que comprava. Però una gran majoria ignorava el que estava adquirint i si hagués conegut els riscos mai hauria posat un cèntim en preferents. La majoria d'usuaris confiaven plenament en el personal de la banca quan se'ls va oferir les preferents, i no podien sospitar que estaven entregant a perpetuïtat els estalvis de tota una vida.

Els bancs, en general, no van informar degudament?

Van atraure clients minoristes parlant només de l'alta rendibilitat de les preferents i assegurant que la inversió es podria recuperar en qualsevol moment. Si haguessin només informat de la meitat dels riscos, avui no hi hauria un milió d'afectats arreu de l'Estat.

Ara els bancs ofereixen la possibilitat de bescanviar-les. Coneixent els bancs: s'ha de desconfiar?

El que està clar és que els bancs no són els nostres amics. La totalitat dels bescanvis oferts ho són per productes amb el mateix nivell de risc que les preferents. El capital continua sense estar garantit.

Què ha de fer, doncs, un afectat?

Que es deixi assessorar per un especialista. Com que ningú va ?contrac?tar en les mateixes circumstàncies, no tothom té les mateixes possibilitats d'èxit. Per això no és aconsellable presentar demandes col·lectives.

Tot plegat té alguna semblança amb el "corralito"?

De fet sí: la gent es veu privada de recuperar diners dipositats.

Deu ser veritat que és pitjor delicte fundar un banc que atracar-lo?

Ni les participacions preferents ni els bancs són dolents en si mateixos. Ara bé, és molt greu instrumentalitzar els petits estalviadors perquè financin la banca mitjançant productes no adients per al seu perfil.