Les cartes pràcticament ja han desaparegut, i amb les cartes tot aquell munt de secrets o de convencions que moltes vegades és l'únic que ens ha quedat de la vida d'algunes persones. S'han imposat els emails i els WhatsApp, i quan diem que el món es torna líquid suposo que ho diem també pensant en això. No en quedarà quasi res. Tot correrà avall, com l'aigua. Un dia en vaig rebre una, de carta. Una amiga volia retornar al temps de la correspondència epistolar. Li vaig respondre, però ja no vam arribar a la tercera missiva. La vida va massa de pressa i asseure's a escriure a mà requereix temps. Vol reflexió i previsió, sinó acabem emplenant els papers de Typpex. La Taylor Scout Smith es va escriure una carta a ella mateixa. Tenia 12 anys i la volia obrir quan en tingués 22, una mica com s'escriuen els diaris quan un és adolescent i es mira el futur amb ànsia, neguit i un plec immens d'expectatives. Una manera de deixar testimoni de qui s'era quan tot just es començava a treure el cap, de fossilitzar un moment fugaç. La Taylor va morir a 13 anys de pneumònia i la carta l'han obert i l'han llegit els seus pares. Una història trista que s'ha fet pública gràcies a l'entorn virtual. Abans els grans desaven les cartes en una capsa i quan anaven quedant sols, que és la penyora que es paga per viure més, de tant en tant l'obrien i remenaven papers. Per un moment rebobinaven la vida. Llegint-les deixaven d'estar sols. No sé com ens ho farem nosaltres. Anem-hi pensant perquè les bústies del correu virtual s'omplen i es buiden massa de pressa i els WhatsApp són com un terrós de sucre dins l'aigua. L'únic que ens arriba en paper són les factures i els rebuts de la hipoteca. Una companyia un xic freda, la veritat.
