Amb la constitució del nou Parlament s'ha donat el tret de sortida a l'onzena legislatura enmig d'una intensa tempesta judicial i d'un agre debat polític. Les operacions policials pels presumptes casos de corrupció vinculats a Convergència i a la família Pujol han comportat que, aparentment, s'hagin localitzat documents inculpatoris de la trama de presumptes comissions a canvi de concessions d'obra pública. Aquestes operacions han coincidit en el temps amb dues iniciatives de JxS i la CUP: l'elecció de la nova presidenta del Parlament i la presentació d'una proposta de resolució al Parlament per obrir «un procés constituent no ?subordinat». Tot tan previsible com l'esperat xoc de trens, però encara avui de conseqüències incertes. L'únic que es pot preveure és que entrem en un fase de conflictivitat anunciada per la mateixa declaració dels grups independentistes que «insta el futur govern a complir exclusivament les normes o mandats emanats d'aquesta Cambra (...) a fi de blindar els drets fonamentals que puguin estar afectats per decisions de les institucions espanyoles» en particular al Tribunal Constitucional. El redactat va més enllà del que s'esperava. Sembla que és una concessió a la petició de la CUP d'iniciar la legislatura amb un acte de desobediència explícita. Ara falta saber si el document tirarà endavant i quines seran les accions del govern d'Espanya per evitar que tingui cap conseqüència jurídica. En tot cas, a partir d'ara serà més difícil justificar que l'anomenat procés es tira endavant amb un escrupulós respecte a la llei i es posa més fàcil que un jutge o un tribunal actuï per aturar-lo. Potser és això el que es busca?
