CLAVEGUERA FERROVIÀRIA

24.03.2016 | 07:19
CLAVEGUERA FERROVIÀRIA

viatjar en tren per aquest país és com anar per una claveguera, una mena de conducte semitransparent que ens permet veure més enllà. Podem contemplar en la llunyania les muntanyes i els prats, les poblacions i les masies, els núvols que conformen panorames variables i acolorits i, fins i tot, el mar amb tota la seva exuberant bellesa. Però, en primer pla hem de contemplar forçosament la voravia ferroviària coberta d'immundícia.
Aquest espai que a vegades són només uns metres i altres una mica més és com una mena de terra de ningú, un espai abandonat a l'enemic. L'empresa espanyola que ho gestiona no se'n preocupa ni se'n preocuparà, perquè la cultura empresarial d'Adif beu d'on beu i el seu respecte per aquest país és el que és.
Però nosaltres mentrestant hem de suportar aquest càstig visual, constant i diari. Marges carregats de brutícia, derelictes d'un costat i de l'altre, vegetació que ha crescut en els racons més improbables i murs grisos, esquerdats i bruts. No podem fer res per trencar aquesta dinàmica? Les brigades municipals corresponents no poden entrar en aquests espais i civilitzar-los?
Si realment volem, ens podem independitzar d'Adif i de Renfe ara mateix, només és qüestió de voluntat. Tenim tota la força moral per fer-ho, els trens i les vies els tenim pagats, ben pagats i amortitzats, i ningú ens pot obligar pels segles dels segles a contemplar contínuament aquesta mena d'estepa franquista, una claveguera a cel obert exposada davant dels nostres ulls només per humiliar-nos.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema