Es pot dibuixar, la vida?
Almenys una part, una mica d'ella. La resta, més que la vida, és la meva manera de veure-la.
A escola era de les que en lloc de prendre apunts, dibuixava?
Ni tan sols dibuixava, era una somiatruites. Només m'agradaven Plàstica, Ciències Naturals i Música, eren les assignatures que em donaven respostes. La resta, era un càstig. A casa sí, a casa passava les hores dibuixant i imaginant. I creant, sobretot creant jocs.
Aquests animals els ha caçat, per dibuixar-los amb tranquil·litat?
No, res de matar, sóc molt pacifista. Només m'agrada dibuixar-los i preguntar-me el perquè de tot. Tinc passió per la vida. Amb les noves tecnologies no cal ni agafar els binocles i sortir al camp, per dibuixar animals.
És una naturalista de sofà?
De sofà no, de taula, que hi treballo millor. La natura m'agrada, però per captar els detalls dels animals i dibuixar-los bé no hi ha com internet.
Què té contra els mamífers, que no surten al llibre?
Res, m'encanten! Per això crec que es mereixen un llibre per a ells sols. Aquest l'he dedicat als animals més propers, que no tenen la fama d'un lleó o un elefant però són aquí, amb nosaltres.
El llibre sembla un homenatge al naturalisme del segle XIX, inclosa la seva foto, igualeta a Jane Austen.
Ha, ha, està feta expressament amb tècniques de l'època. Em venia de gust recuperar el que feien els naturalistes d'aquell temps.
Li hauria agradat viatjar amb Darwin en el «Beagle»?
La veritat és que sí. Jo, quan observo la natura estic observant la condició humana. Hauríem d'aprendre més de la natura, avui anem a una velocitat tan gran que no tenim temps de fer ni de deixar fer.
No com els animals.
Com més observes la natura, més entens els humans. La vida és un sol tronc del qual surten branques, els humans no som més que una branca. És una llàstima que s'estigui perdent la vida rural i el contacte amb la natura.
No té mania a cap animal?
Tot m'enamora, amb tot flipo. Ara bé, confesso que les serps no m'agraden gaire. Al llibre no en surt cap.
Els humans som els més animals?
Els humans som un animal més. Ara bé, si ho diu en el doble sentit, de ser els més animals... probablement sí que ho som. La nostra ment ens porta molt lluny, i això és un avantatge, però alhora un problema, perquè ens permet fer la guerra i la destrucció. En aquest sentit sí, els humans són molt animals. I tot i així tinc confiança en els humans, en el fet que sabrem reflexionar, observant la natura. Sóc positiva, ja ho veu.
