La demostració que el cinema de terror viu una etapa molt dolça és que pel·lícules aparentment modestes acaben convertint-se en èxits comercials. És el cas de Winchester: La casa que construyeron los espíritus, que reconstrueix lliurement un cas real protagonitzat per l'hereva de la llegendària marca de rifles.
La dona, Sarah Winchester, es va fer construir una mansió d'inspiració victoriana a 50 milles de San Francisco, però durant molt temps va anar ampliant-la fins a superar les 160 habitacions. El motiu? Sarah estava convençuda que la casa estava habitada pels fantasmes de les víctimes del famós rifle, i creia que si disposava de més espai podria trobar més racons per protegir-se dels espectres. Així, el film és tant el retrat d'aquesta obsessió com un malsà conte de terror que juga hàbilment amb les possibilitats expressives del seu escenari.
Dirigida pels germans Peter i Michael Spierig, autors de títols de culte com Predestination o Daybreakers, Winchester aposta per la reivindicació dels postulats més clàssics del gènere en un moment on sembla que els contes de fantasmes ja no donen per a gaire més. A més del seu bon treball de posada en escena, la cinta destaca pel seu repartiment, encapçalat per Helen Mirren (més enllà dels errors i encerts de la pel·lícula, l'actriu justifica per si sola el seu rodatge), Jason Clarke, Angus Sampson, Emily Wiseman, Laura Brent, Tyler Coppin i Sarah Snook, que justament va començar a despuntar gràcies a Predestination. Pressupostat amb menys de 10 milions de dòlars, el film en va recaptar 23 només als Estats Units.
