11 de gener de 2019
11.01.2019
Diari de Girona

Matar el pare i salvar-li la vida

11.01.2019 | 01:57
Daniel Jiménez.

L'escriptor Daniel Jiménez torna a l'arena amb Las dos muertes de Ray Loriga , una apassionant incursió literària per terreny desconegut.

matías crowder

L'escriptor Daniel Jiménez (Madrid, 1981) no fa servir evasives. Directe al gra, com a inici de la seva recent novel·la Las dos muertes de Ray Loriga, decideix matar -literàriament- un dels seus escriptors de referència. El seu assassinat narratiu crea un primer moment de confusió, ja que la vida de Loriga, mite literari, no és per a res previsible. Molts dels seus lectors el primer que faran és buscar la data de la seva mort. Segons Jiménez ho fa en finalitzar la seva gira pel Premi Alfaguara, en una pensió de Buenos Aires.

Per recrear amb perfecció l'ambient, Daniel Jiménez ha passat tres mesos a la capital argentina de l'últim estiu, interioritzant els detalls. «En realitat, suposo que d'alguna manera el relat m'ho demanava, començar amb alguna cosa forta, crear un nexe immediat per seduir el lector. També és com matar el pare, tot això que es diu que cal rastrejar els orígens per acabar amb ells. Jo l'he llegit molt, a Loriga, i per a mi va ser sempre una inspiració», comenta l'escriptor.

Daniel Jiménez té en comú amb Loriga els seus propis orígens. Com l'escriptor de Tòquio ja no ens vol, Jimenez va realitzar una incursió en un realisme dur en el seu primer llibre, Cocaína (Galàxia Gutenberg 2016), novel·la que va sorprendre la crítica i es va endur el premi Dos Pasos. No obstant això, a Jimenez poc li importen les etiquetes. «A Cocaína vaig intentar fer un realisme que explicava una realitat de Madrid, i va resultar ser gairebé un realisme rabiós. En aquest llibre ja no el necessito, per això puc anar i venir de la ficció, jugar amb un ventall enorme de referències com amb el simbolisme», afirma el seu autor.

La història és atrapant: el 2017, després de diversos anys de silenci, Ray Loriga guanya el Premi Alfaguara amb la seva novel·la Rendición. L'escriptor més representatiu de la nova narrativa espanyola dels 90 recupera de cop la fama que havia perdut. Concedeix entrevistes i fa broma amb els periodistes que ja l'havien donat per mort. El seu llibre rep bones crítiques i s'esgota la primera edició, la segona, la tercera. Viatja a Llatinoamèrica per promocionar la seva nova obra. La gira finalitza a la ciutat de Buenos Aires, on la seva vida també finalitza.

Setmanes abans, Daniel Jiménez havia conegut Ray Loriga a la Fira del Llibre de Madrid. Van parlar, es van intercanviar els seus últims llibres, van anar a prendre una cervesa. «M'agradaria escriure una novel·la sobre tu», li va dir Daniel. Es van separar amb la promesa de tornar a veure's, però aquesta trobada mai va arribar a produir-se. La seva mort en aquell perdut barri de la Boca inicia un repte per Jimenez: continuar el seu llegat. Novel·la negra, biografia no autoritzada, assaig metaliterari, autoficció plagiarista: Las dos muertes de Ray Loriga amalgama i fa caure les fronteres entre gèneres amb un únic propòsit: fer literatura veritable.

Loriga té davant seu dues morts. L'autor ho explica, en un gest de complicitat còmplice, en la primera cita del llibre, ni més ni menys que de Leonard Michaels: «Els escriptors moren dues vegades, primer els seus cossos, després la seva obra». Una segona mort que aquesta fascinant obra deixa en un etern suspens.

Daniel Jiménez ha exercit la crítica literària i el periodisme cultural. A més de Cocaína, és coautor de l'antologia Doce cuentos del sur de Asia, escrita sota pseudònim a l'editorial El hombre bombilla. El 2017 va participar en el llibre de relats Los escritores plagiaristas, que va editar el segell Bandaàparte. Las dos muertes de Ray Loriga és la seva segona novel·la.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook