«Els crims d'Alícia»: Lewis Carroll al país del crim

La jove becària Kristen Hill troba la pàgina arrencada d'un diari de Lewis Carroll que, segons assegura, pot revelar la veritable identitat del famós escriptor d' Alícia al país de les meravelles. És l'inici d'una trama que no només enganxa des de la primera pàgina, sinó que revela i recorre amb capacitat narrativa la vida polifacètica de Carroll. Es tracta de la novel·la Els crims d'Alícia, de Guillermo Martínez, èxit de vendes i crítica des que al gener d'aquest any es va endur el prestigiós Premi Nadal.

Serà aquesta pàgina arrencada la que iniciarà en la novel·la de Martínez una sèrie de crims amb el propòsit d'impedir, una vegada i una altra, que el secret surti a la llum. I que començarà amb l'atropellament de la becària per continuar amb els assassinats dels membres de la Germandat Lewis Carroll. Quin és el veritable patró que s'amaga rere aquesta successió de crims? Qui i per què està utilitzant el llibre d'Alícia per matar?

De Charles Lutwidge Dodgson (l'home rere el pseudònim de Lewis Carroll), diaca anglicà, lògic, matemàtic, fotògraf i escriptor britànic, s'han escrit acurades biografies. Des de la seva mateixa mort, se li ha adjudicat certa tendència i debilitat per les nenes, enigma que l'ha perseguit a la posteritat.

L'Alícia del país de les meravelles era Alice Linddell, una nena de carn i ossos que Carroll tenia com a «amiga», li feia fotografies i, tot i que la seva família li va prohibir tornar a veure-la, va seguir amb detall la seva vida com a adulta. Molts asseguren que es tractava d'un gust per la innocència dels infants, que mai va traspassar els límits convencionals, altres que darrere d'aquesta tendència s'ocultaven la pedofília de l'escriptor. La pàgina arrencada del diari revelaria aquesta qüestió.

Vladimir Nabokov tenia clara quina va ser la seva inspiració per a la polèmica obra Lolita. Així ho expressava en una entrevista per Vogue el 1966: «Jo sempre l'he anomenat Lewis Carroll Carroll, perquè va ser el primer Humbert Humbert, heu vist les seves fotografies amb nenes?» L'escriptor es referia a un rumor que sempre ha circulat al voltant de la vida de l'autor d' Alícia al país de les meravelles: la seva estranya fascinació per les menors.

L'ombra de la pedofília ha enfosquit durant molt de temps la figura de Carroll, però a l'Anglaterra victoriana els dibuixos i fotografies de nens i nenes nus no eren considerats obscens o pornogràfics. Es creia que els nens d'ambdós sexes representaven la innocència. Targetes de Nadal i calendaris de l'època comptaven amb representacions de nens nus o seminus. A més, encara que Carroll hagués consumat el fet, no hauria comès delicte segons l'època, quan era comú que algunes dones prepúbers es casessin amb homes adults.

Martinez parteix d'un fet cert, el descobriment per part de l'estudiosa Karoline Leach d'unes pàgines arrencades, encara que aquestes no revelaven res sobre la veritable naturalesa de Carroll ni tampoc què s'amagava darrere de la relació amb Alícia.

Escriptor i matemàtic argentí, Guillermo Martínez dota aquesta novel·la, igual que la reeixida Els crims d'Oxford (2003), d'un cert component autobiogràfic: el protagonista és un matemàtic apassionat per la literatura. La novel·la, com tota bona història del gènere policíac que és, funciona com un laberint de miralls en els quals les conjectures, tant de la vida de Carroll com dels crims, es multipliquen fins a l'infinit.