El camp, les afores de la ciutat, l'allunyament, és l'escenari preferit de Gerbrand Bakker (Wieringerwaard, Països Baixos, 1962), qui es defineix com a jardiner i escriptor, en aquest ordre. És allà on passarà Juny, el seu últim llibre publicat per Raid Verd, un fascinant relat que narra el retorn al poble d'un dels germans de la família Kaan, qui cerca desvetllar un succés del passat que els deixaria marcats per sempre, l'accident mortal de la seva germana petita Hanne. Per als germans la seva mort serà el punt de partida de tots els seus fracassos. Ja és hora d'arribar fins al fons de la qüestió.

Aquest créixer i viure sempre envoltat del camp holandès atorga a Gerbrand Bakker una habilitat única per a la descripció del camp modern i de les societats que hi habiten. Són històries personals, amb pretensió de tornar-se paral·leles, imantades per la tragèdia, i que conflueixen en una, on aquesta intimitat de la família a la granja, aïllades dels altres, formen un món en si mateix.

La lectura de Juny que és habitual de les novel·les de Bakker. Durant tot el principi l'acció es retarda. Com en aquells llocs que fan d'escenari a Juny, no passa res. O sembla no passar res. Anar a la piscina, suportar una calor abismal sota els castanyers, seguir el procés dels cultius. En certs moments, Bakker utilitza amb total propòsit grans silencis, augmentant la tensió.

Les nits són tan curtes que semblen no refredar l'aire calent del dia. Els germans, en l'eterna disputa per entendre's o tornar-se el Caïm i Abel bíblics. Una reina que passa pels municipis farta de tot. Fins que Hanne mor.

Gerbrand Bakker és filòleg i escriptor. Abans de dedicar-se a l'escriptura va treballar traduint obres de l'anglès a l'holandès i subtitulant documentals de naturalesa i sèries de televisió. També és un dels autors del Diccionari etimològic de l'holandès, del qual diu que és un treball dur i honrat, com la jardineria.

Pels qui segueixen la lectura de Gerbrand Bakker, que conrea lectors tant a Catalunya com a tot Espanya, Juny és un llibre molt esperat, després que la mateixa editorial traduís i publiqués diversos dels seus llibres, tots ells lloats per la crítica i acompanyats per premis de renom. Per a la seva primera novel·la, Tot està tranquil (2012), va rebre guardons com el Premi IMPAC i el Premi Llibreter, mentre que per Deu oques blanques (2013) va ser guardonat amb l'Independent Foreign Fiction Prize 2013. Les pereres fan la flor blanca (2015) va guanyar el Premi Protagonista Jove al millor llibre de l'any en la categoria de 15-16 anys. Amb aquest Juny es completa tota la seva obra narrativa traduïda al català.

Tot i ser un autor molt poc prolífic, les seves obres han estat traduïdes a més de vint llengües arreu del món, i s'ha convertit en un d'aquells rars casos en què l'èxit de vendes va lligat a un gran reconeixement de la crítica.

Amb un estil senzill i directe, Bakker, que ha visitat Catalunya i diu estar en contra de la independència, assegura no sentir-se escriptor, sinó que simplement escriu com si es tractés d'un treball més.

Minimalista, cronista precís de la quotidianitat que ens envolta, el tema dels germans és una obsessió de Bakker que repeteix a Les pereres fan la flor blanca -en aquest cas els protagonistes són bessons-, i que es continua a Juny, on la relació entre germans atreu l'escriptor al nucli familiar.