Senyor Oca confirma en el seu nou disc que el drum-and-bass ha deixat de ser patrimoni exclusiu de les seves nits «de festa». A EGA (Guspira Records) el raper suma les altes pulsacions d'aquest estil musical al «missatge» i el hip-hop, una «combinació mortal» que marca definitivament la seva identitat com a banda. El barceloní Sergi Sala ja apuntava en aquesta direcció en el seu primer àlbum, Cant de pagès (Right Here Right Now, 2018), publicat poc després de gua-nyar el concurs Sona 9, però ara fa un pas més enllà. Per ell és natural la integració d'aquestes músiques urbanes, incloent-hi el trap, sobretot si serveix a una vella aspiració creativa: «Fer tornar bojos d'alegria i d'eufòria» aquells que l'escolten.
«Jo faig un hip-hop que no et diu què has de fer», diu Senyor Oca. El seu tampoc és un rap polític, remarca, però sí «conscient» («de la terra», li agrada dir). A l'àlbum es consolida la seva aposta pel drum & bass com a vehicle sonor habitual de les lletres, a vegades «combatives», altres de to més vitalista, o fins i tot d'amor. «L'energia del drum and bass i el missatge i el flow del hip hop són la combinació mortal que ens dona identitat», sosté el guanyador del concurs Sona9 de l'edició 2017.
«Amb el drum and bass hi hem crescut tota la vida, però era la música per anar de festa, mentre que el hip-hop era per escriure, per fer cançons», reflexiona el lletrista i MC. «Però ara tots dos s'han unit per fer EGA», constata quan se li pregunta per què aquest nou accent estilístic. I és que el lletrista i cantant veu en el drum and bass gran potencial per fer arribar encara més les seves lletres».
De l'ego a l'«ega»
«Ega és el femení d'ego», aclareix en relació amb el nom del nou disc. «És entendre l'ego com a capacitat d'autosuperació, de creure-hi, de crear música que no et digui com de bo ets tu sinó com poden ser les coses si es fan amb consciència i amb ganes d'estimar». Tot plegat, una ocurrència del productor i corista del grup que ha quallat perquè Sala i la resta van veure-hi la connexió amb l'esperit de les seves lletres. «Sí que fem rap, però les lletres i l'energia que hi bolquem no tenen un sentit egocèntric sinó universal», assegura.
Senyor Oca considera que les lletres del nou àlbum són «brutals» i explica que les va escriure totes en no més de dos mesos, aquest estiu. Del que sembla més content és de presentar un disc «més temàtic» i alhora concís, on cada cançó es concentra en un tema. «Hi ha temes festius, d'amor, combatius, etc». Hi ha cançons com Bona amiga. Un avançament del videoclip d'aquesta es va publicar a Youtube fa dues setmanes i ja acumula desenes de milers de reproduccions. Hem après (que no farem res sinó arrisquem), que serà el segon videoclip d'aquest disc. O Tocar fusta, en col·laboració amb Lágrimas de Sangre, que canta per primera vegada íntegrament en català.
D'altra banda, Sergi Sala encara recorda la seva victòria al concurs de grups novells Sona 9 d'ara fa dues edicions. Amb modèstia, l'MC considera que el concurs «va entendre molt bé» que hi ha una nova escena a Catalunya lligada a les músiques urbanes i que desperta l'interès del públic. El triomf, per primera vegada, d'un grup de rap a la final del concurs va «omplir un buit» de reconeixement social a una música incipient, entén Senyor Oca, i es va saldar així «un deute pendent amb la música».
