«La ciutat i la ciutat»: Dues ciutats, una bretxa

Publicada recentment en català, una quantitat sorprenent de lectors semblen trobar una analogia precisa entre la història de la multipremiada novel·la La ciutat i la ciutat de China Miéville (Regne Unit, 1972) amb el que passa a Catalunya. I no és per menys, ja que la novel·la transcorre en ciutats de ficció (BesZel i Ul Qoma) que ocupen en gran mesura el mateix espai geogràfic, però mitjançant l'amenaça d'un poder secret conegut com la Bretxa, la percepció dels seus habitants (i el seu funcionament) és el que són dues ciutats diferents.

L'analogia es tracta d'una d'aquestes coincidències de la destinació dels llibres, que semblen seguir el seu propi camí, ja que la novel·la va ser escrita i publicada en la llengua original per primera vegada deu anys enrere i el motiu de l'escriptor era escriure una història per la seva mare, malalta terminal i fan del gènere policial.

Aquesta distopia aviat aprofundeix en la diferències d'identitats. Un habitant d'una ciutat ha de «desveure», eliminar conscientment de la seva ment o considerar com a part del panorama general, els ciutadans, edificis i fets que succeeixin en l'altra ciutat, fins i tot si estan a uns centímetres. Aquesta separació en la novel·la s'emfatitza amb els estils a l'hora de vestir, l'arquitectura, la manera de caminar i la forma que tenen els habitants de cada ciutat de comportar-se. Als residents de les dues ciutats se'ls ensenya des de la infància a reconèixer aquelles coses que pertanyen a l'altra ciutat sense veure-les realment, com una mena de comportament automatitzat. Al fet de no fer cas d'aquestes separacions, fins i tot per accident, se'l coneix com «cometre bretxes», un crim horrible per als habitants de les dues ciutats, pitjor fins i tot que l'assassinat.

Aquest és l'escenari on l'inspector Tyador Borlú, de la Brigada de Crims Violents, investiga l'assassinat de Mahalia Geary, una estudiant estrangera que va aparèixer morta i amb la cara desfigurada en un carrer de Bes?el. L'inspector aviat descobreix que Geary estava involucrada en l'agitació política i cultural que involucra Bes?el i la seva «ciutat bessona», Ul Qoma. Les seves indagacions finalment el porten a investigar la llegenda d'Orciny, la rumorejada tercera ciutat que existiria en els espais entre Bes?el i Ul Qoma.

En aquesta distopia hi ha un poder afegit, necessari per mantenir la separació, l'organització coneguda com la Bretxa. Quan es dóna l'acte de trencar la barrera entre les dues ciutats, la Bretxa es fa càrrec de la situació i els seus membres fan servir la seva potestat per sotmetre a l'autor i emportar-se'l cap a un càstig desconegut, després de el qual desapareix.

Més enllà de les suposades referències que semblen descriure la Catalunya del nostre temps, que han estat el comentari general dels lectors des que Maimés publiqués en català el llibre, en la novel·la poden notar-se una altra gran varietat d'encertades metàfores. Com el fet que els habitants de les ciutats conspiren per no fer cas d'aspectes negatius en les quals viuen, com els indigents, les estructures polítiques, la dictadura del comercial. Culturalment condicionats per ignorar tot el que no està en la seva pròpia ciutat per por a invocar una força sobrenatural anomenada Incompliment, la història sembla qüestionar sobre quin és el nostre propi condicionament, en què mesura tanquem els ulls.

La ciutat i la ciutat ( The City & the City en la versió original) combina elements fantàstics del gènere conegut com weird fiction amb característiques del drama policial i el gènere negre. La novel·la va guanyar el premi Locus a la millor novel·la fantàstica, el premi Arthur C. Clarke, el premi Mundial de Fantasia, el premi BSFA i el Tentacle Vermell dels Kistchies. Va quedar igualada amb La chica mecánica de Paolo Bacigalupi per al premi Hugo a la millor novel·la i va ser nominada al premi Nébula i al John W. Campbell Memorial a la millor novel·la de ciència-ficció.